Palau de vidre

T'he sabut atemptant i disposat a morir
defensant la llibertat de la nostra pàtria,
però t'he vist emigrar a una terra veïna
per a esbrinar la pau deixant les armes.

Cansat del dolor i de la sang del passat,
lleial a tu, has forjat un procaç present
anhelant descloure una finestra de futur
al palau de vidre que perfilen els teus ulls.

Ara recordo la llum del teu rostre davant les ombres
entre els presseguers prenyats de l'estiu vora el mar,
quan escoltaves en el teu ventre els batecs de la vida
i t'aprenies de nou discretament, jugant com un infant.

Però la porta sorda et va retornar al vell odi
més enllà de les muntanyes de l'esperança,
i per matar et vaig veure morir a casa nostra
en nom d'una altra terra estranya i llunyana.

Malaurats ponts trencats del diàleg que cruels
ens condemneu absurdament a l'ofec del no-res;
malaurats veïns hipòcrites que caveu les tombes
dels responsables però també, les dels innocents.