País de fireta.

Això acostumen a dir – inter nos – de Catalunya.

Ens fot però que ho diguin els altres i més encara si el comentari ve de les terres de sud.
Ni tant, ni tant calb.

Atès que aquest – Catalunya - és un territori tradicionalment ‘castigat’ des dels governs d’Espanya, ja sigui regne, ja república, la política sempre és la mateixa : espoliar-nos !.

Atès que amb unes infraestructures precàries - més pròpies d’un país africà - costa Déu i ajuda lluitar contra els elements.

Atès que sortosament aquesta onada de fred siberià, no serà tant siberià com diuen.

Atès que ja tenim prevista una Marató per la primavera – es tracta d’atendre els pobres que encara no siguin morts en aquella data i posteriors -.

Resulta que potser el qualificatiu despectiu ‘ fireta’ no és el que ens definiria amb més propietat.

Quan érem menuts - entenguis quitxalla – com a País mai hem sigut grans, allò que més ens dolia era que la resta de companys ens diguessin ‘ets un gallina’ , cosa que era – com diu el Rei Artur, que va anar a col•legis de pagament - condició ‘sine qua nom’ , quan no t’atrevies per exemple a saltar el ‘plinton’, o pujar la corda, o saltar a la piscina, o ... ‘gallina, que ets un gallina!!!’.

Evidentment no podem posar portes al fred de sibèria; ja toca però dir PROU !!!

A l’espoli que possiblement facilitarà que la fredorada s’endugui un nombre indeterminat de persones.

Al manteniment d’unes infraestructures inqualificables en un país on els ciutadans, activament – amb el pagament d’impostos – juguen en les lligues superiors; mentre passivament observen com se’ls emporten el pa de la taula.

A la necessitat – ineludible de totes , totes - d’organitzar amb notable retard, una Marató per evitar la vergonya col•lectiva de superar estadísticament les mitjanes d’altres camps d’extermini, de tanta tradició com Treblinka, Mauthausen-Gusen,...




Ah!, i potser també a allò de cridar ‘ som una Nació’, de que ?. de gallines ?.