Pacte amb Jesús (jacobè)

En aquell maleït instant els teus ulls van veure la dama fal·laç guarnida de blanc. La mentidera et va fer creure que el teu darrer somni era delit. La beneita et va fer ignorar la teva valentia per perseguir l'infinit, la teva tenacitat per reflectir un gràcil futur femení en el mirall de cada matí.
Olga, si en aquell moment hagués pogut escalfar-te les mans, pregant-te "Palabras para Julia" en silenci major!

Bellesa cansada de sobreviure en el record: finalment el teu ventre turmentat s'ha aliat amb Jesús. Filla de la nit, reposa i encén una espelma quan ens vegis enfosquir.

Sí, el poeta tenia raó: "que la vida iba en serio uno lo empieza a comprender más tarde".
Mai massa tard per tornar-la a fer riure i jugar. Però avui, quan hem arribat al parc, el cel ha plorat.

Ho sé, no et vaig conèixer i em dius que la teva obra és ficció. Però em conforta saber que, recordant les ànimes, se les fa renéixer. Mai s'acaba de morir del tot: bategues en el cor de cada persona que et va escoltar, els seus iris retenen la llum rogenca que els has llegat. Marla, recitarem les teves lletres.

Adéu i torna volant al niu de Lilith.