Orgasme etern (pereneri)

Diu que al cel, si existeix, a l'altra vida, si hi és, hi ha un gaudi permanent, un orgasme sense fi, tots els sentits disparats, concentrats, capficats, la contemplació, l'olor, l'oïda, el gust dels llavis, el tacte -oh, el tacte. Tota la potència humana col·lapsada.

I diu que dura, i dura encara més, i no en tens prou, i més i encara més, i passen els dies, i passen mil anys, i dura, i no et canses, i més i més i més.

Però diu que és un cel que cal guanyar-se amb esforç, amb penes i treballs, i amb gaudis petits, orgasmes breus, alegries i regals menuts. El dia a dia dels dies de cada dia, gaudis i penes que no sempre són sensibles, i potser no se centren en un mateix.

Diu que són la pena de veure que un altre pateix -una altra, uns altres, unes altres- l'alegria de veure'l feliç, i saber-li donar gràcies, i no odiar-lo, i demanar-li perdó. I el goig de sentir-se útil molts cops en l'anonimat, sense aplaudiments.

I això pot semblar un sermó, però no. Diu que són petits i breus orgasmes: despullar-se, donar-se, fer -fer- feliç. Diu que potser patint i potser sense satisfacció constant, ni immediata, ni exigible, ni automàtica. Però tanmateix gaudint de la felicitat d'altri.

És aquest -diu- el preu que cal pagar. És un aprenentatge llarg, o de vegades breu: prescindir de mi, pensar en tu… i afavorir-me. Sortir per tornar a entrar, baixar per pujar, donar per rebre. És com deia el poeta Jara: la vida eterna són cinc minuts.

Diu que és així que anticipem el cel, el més enllà de l'orgasme etern.