Orfe

Orfe d’un foc que ja no crema
i que ofen,
com si fos una escopinada.
Amagat,
rere un silenci de cendra,
sense paraules
sense desxifrar la realitat,
avergonyit
de ser
i de sentir
de no saber amagar
d’estar despullat
sense mascares de somriures,
cru,
dur,
i violent.
Com una espurna sota el mar.
Com el Sol sortint un matí de revetlla
en una platja bruta i plena de merda,
sense ones, sense lluites,
sense carícies ni calfreds,
a una barricada on han caducat les lluites.