Cercador
Occident de viatge
Un relat de: mariamingorance- Compartir:
Al tren. Una imatge val més que mil paraules,
però les primeres són difícils de processar.
A les parades, tot sembla tornar a la normalitat,
però només són sospirs d’una realitat frenètica.
Se sent trontollar el tros de metall per sobre les vies.
Em recorda als moments d’indecisió, d’inseguretat.
Dintre tot segueix igual, amb una superficialitat quotidiana,
que inspira certa tendresa, tedi i ignorància.
Fora, la vida brolla, però només pensem en el destí.
Som addictes al resultat, la comparació és corrosiva.
Baixem del tren, breu bufit...
Res, tornem sense qüestionar-nos el viatge.
però les primeres són difícils de processar.
A les parades, tot sembla tornar a la normalitat,
però només són sospirs d’una realitat frenètica.
Se sent trontollar el tros de metall per sobre les vies.
Em recorda als moments d’indecisió, d’inseguretat.
Dintre tot segueix igual, amb una superficialitat quotidiana,
que inspira certa tendresa, tedi i ignorància.
Fora, la vida brolla, però només pensem en el destí.
Som addictes al resultat, la comparació és corrosiva.
Baixem del tren, breu bufit...
Res, tornem sense qüestionar-nos el viatge.
Comentaris
-
Filosofia[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 16-05-2015 | Valoració: 10
M'ha agradat moltíssim aquest poema, pel to i el fons. Un viatge amb tren, un retrat de la vida actual, amb tendresa i pensament crític. Hem viatjat, i què? Potser hem fet una passa petita, però és una passa de consciència. I això m'agrada. Una abraçada.
Aleix
l´Autor
25 Relats
17 Comentaris
13187 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99
Biografia:
Vaig nèixer el 23 de setembre de l'any 1995. Com podreu veure, per la meva edat, no puc explicar massa experiències... Només puc dir que sóc de La Sénia (Montsià) i que actualment estic estudiant Doble Grau d'Educació Infantil i d'Educació Primària.M'apassiona l'educació, la música i la poesia. Fa quatre anys vaig decidir que llegir poesia no era prou, que ara volia escriure'n. I això és el que intento.