observan-te des de la foscor

A hores d'ara ja deus estar amb els ulls closos i això em dona la permissibilitat d'entrar a la teva habitació sense que tu ten puguis donar ni compte.
Puc escoltar la teva respiració lenta i pausada, confiada en la seva fictícia solitud.
La foscor no es absoluta dons una tènue llum blanca de la lluna entra per la finestra, una llum que enlluerna justament les fines corbes del teu cos que amaga un tímid llençol fi el qual permet que la imaginació voli i es perverteixi.
De sobte una olor peculiar engega el meu sentit de l'olfacte, una dolça olor i d'allò més penetrant recorre tots el racons del meu nas per acabar descrivint una olor que de ben segú mai oblidaré, mogut pel desig d'aquesta olor m'apropo a tu, i sobtat, m'estranyo de que la teva respiració augmenti a mesura que jo m'apropo.
Cada cop la olor es mes forta i el meu desig de trencar aquest silenci sepulcral molt més gran, una carícia simple i insinuada ressegueix el teu cos sense gosa fer incís en cap part, ni tocar res que pogués trencar el dolç somni del que del cert gaudeixes, dons, la teva cara relaxada provoca tendresa, inesperadament la teva respiració de nou augmenta.
Al final el meu neguit es fa força incontrolable els meus batecs augment com mes ressegueixo les dolces i ben definides corbes que provoquen el teu cos.
Puc observar com la teva fina pell s'estimula i t'esgarrifes, finalment ressegueixo la teva galta i em permeto el luxe de moure't el serrell tot tocant el teu cabell sedós. Observo com els teus definits i carnosos llavis sembla que intentin pronunciar un mot, però tímid i fluix es fa imperceptible a les meves orelles, finalment per no trencar els teus dolços somnis simplement em conformo en asseurem i observar des de els peus del llit estan un cos desitjat i uns moviments del llençol provocats pel teu cos desitjat.