Constitució i/o Llibertat

Ara es bo de recordar com es va arribar al anomenat consens Constitucional ; Espanya venia d'un " silenci antic i molt llarg", i els anomenats poders fàctics, volien alhora, aconseguir una llei de punt final, i continuar controlant el poder polític, la major part de la població, malgrat el que puguem pensar no estava per la feina, així que els grups polítics d'oposició ( per anomenar-los d'alguna manera ), varen co-participar en la redacció d'un text, que omplia totes les expectatives dels poders fàctics, i que ni remotament - vist des d'ara - permetria mai assolir els cims de llibertat, que esperaven amb secular paciència, entre altres, els nacionalistes perifèrics, Euskadi,Catalunya i Galícia.

El tema es va recollir a la premsa de l'època, com la disjuntiva entre els que volien la ruptura, i els que volien el consens; els rupturistes volien només que es fes una revisió critica del període feixista, determinant en els casos que fos procedent responsabilitats polítiques i/o penals, fins i tot el Rei, era qüestionat en virtut del seu nomenament pel sàtrapa, aquesta gent confiava en que l'exercit, format aleshores per soldats de lleva, gent del poble en definitiva, no donaria suport als poders fàctics; els partidaris del consens, no tenien aquesta confiança en la gent de poble, els governs resultants han vingut a reforçar aquesta idea, tot pel poble, però sense el poble, i van donar suport com es sabut al text de la Llei Constitucional actual.

Avui encara es qüestiona la urgent necessitat de reformar la Constitució, quan el seu primer quart de segle, ha confirmat la incapacitat del text, per assolir els objectius de llibertat i democràcia que demanaven aleshores només els demòcrates, però que demana ara i de forma enèrgica tota la societat.

En aquest moment, Constitució i Llibertat han esdevingut conceptes antònims, els governs nacionalistes espanyols, han fet tota mena d'accions per arribar a l'eliminació dels nacionalismes perifèrics; des de finançar grups armats, escuadrones de la muerte, en diuen a sud-América, fins a subscriure pactes antinacionalistes.

La torna d'aquell mal acord Constitucional, han estat i estan encara, les represàlies econòmiques contra Catalunya i els catalans; la perllongació contra tota raó, de la lluita armada del poble basc; i la sensació evident per part de la ciutadania de que els governs, van per un costat, i la vida, la vida real per un altre. Des del primer a l'últim dels ciutadans d'Espanya, sentim vergonya aliena, davant moltes i moltes actuacions del govern.

Constitució ?, no gràcies, llibertat, si us plau !!