NOUCENTISME AL PAPIOL

Quan ens aturàvem la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l'Antonio Mora Vergés, a retratar aquesta magnifica casa senyalada amb el número 72 de l’Avinguda de la Generalitat, pensava – aquest cop si – trobar alguna dada en relació al seu autor, arquitecte i/o mestres d’obres, i del seu promotor. Ni un mot. Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com




A la façana llueix '1915' en un rosetó, l’edifici aïllat de planta quadrada, planta baixa i dos pisos, s'estructura a l'estil de les masies vuitcentistes, amb portal de punt rodó, balcó al pis principal, galeria al pis superior i coronament ondulat. Les obertures estan emmarcades amb relleus de maó vist.

La composició és simètrica a partir dels buits de la façana principal. Les obertures (d'arc de mig punt, d'arc de carpanell i un ull de bou) són adintellades, i estan emmarcades d'obra vista. La coberta és de teula àrab i a dues vessants. Hi ha un carener que corona l'edifici d'obra vista.

Hi ha a més, un cos afegit al costat dret.

L’edifici és un exemple de l’estil que reivindicava el Noucentisme; el retorn al classicisme i al mediterranisme. Els aires de llibertat del Modernisme havien marejat a més d’un; en l’arquitectura com a la vida quotidiana, començaven a posar-se límits a la creativitat, això – potser sense tenir-ne consciència – posava les llavors dels règims totalitaris ‘futurs’, feixisme, nazisme, franquisme, que fonamentaran en aquests conceptes el seu ‘ideari polític’.

Faig servir – des fa anys – barret o capell, i com sé el preu que tenen, ni metafòricament ‘ llençaré el barret’, davant d’aquesta contumàcia [ resistència obstinada ], a fer les coses com cal des dels àmbits politics, en qüestió d’informar correcta i fefaentment, del seu/nostre patrimoni històric.