Cercador
Nostàlgia
Un relat de: deòmises- Compartir:
Esborra tot el que ha escrit fins que el cursor parpelleja a la pantalla. El que li ve al cap no li fa el pes per començar el relat eròtic encarregat. Tampoc li aflora la part luxuriosa. S'allitarà, i almenys aprofitarà la sequera creativa per descansar. No és fàcil tampoc això, ara que dorm sola. Es despulla a les fosques i s'escola, nua, sota els llençols glaçats. El calfred que sent li recorre l'espinada i li endureix els mugrons. Desitjaria que fossin uns dits o una llengua amb perícia els que provoquessin aquest enduriment i es deixaria fer en tot moment.
Separa les cames i, quan se'n vol adonar, el seu sexe ja és visitat per la seva mà dreta, que el troba humit i ardent, receptiu inclús. No reflexiona si és bo el que fa aquesta mà. Per això, no lamenta que sigui ella qui s'autocomplagui; només imagina que un cap s'ha instal·lat al seu entrecuix i la llepa suaument. La frega amb el palmell de la mà de la mateixa forma que ho fa ara ella, introdueix un parell de dits amb una lentitud extrema que l'encén encara més. I, d'un moment a un altre, aquests dits poden transformar-se en un penis erecte que la penetrarà per sorpresa i amb decisió, mentre la boca, que la llepava fa uns instants, la besa amb fruïció i desig.
Es pessiga els mugrons i els endureix més encara amb els dits ensalivats, que llisquen en els dos fronts que té oberts, que reben visites intermitents, d'amant capriciós que és difícil d'acontentar. Accelera el ritme del fregament i el nombre de dits que introdueix dins seu, com si l'embat i la mida del penis augmentessin, i el sotrac l'excita sencera. El xiscle mig ofegat és la culminació de l'orgasme que ha aconseguit en un temps brevíssim. Després d'uns instants de repòs i de nostàlgia, treu els dits del seu sexe, completament xops. Haurà de rentar-se. S'incorpora i, en dirigir-se al bany, la claror de la pantalla en blanc de l'ordinador il·lumina el despatxet on sol escriure. El cursor parpelleja encara. Demà intentarà escriure el relat eròtic de nou.
Separa les cames i, quan se'n vol adonar, el seu sexe ja és visitat per la seva mà dreta, que el troba humit i ardent, receptiu inclús. No reflexiona si és bo el que fa aquesta mà. Per això, no lamenta que sigui ella qui s'autocomplagui; només imagina que un cap s'ha instal·lat al seu entrecuix i la llepa suaument. La frega amb el palmell de la mà de la mateixa forma que ho fa ara ella, introdueix un parell de dits amb una lentitud extrema que l'encén encara més. I, d'un moment a un altre, aquests dits poden transformar-se en un penis erecte que la penetrarà per sorpresa i amb decisió, mentre la boca, que la llepava fa uns instants, la besa amb fruïció i desig.
Es pessiga els mugrons i els endureix més encara amb els dits ensalivats, que llisquen en els dos fronts que té oberts, que reben visites intermitents, d'amant capriciós que és difícil d'acontentar. Accelera el ritme del fregament i el nombre de dits que introdueix dins seu, com si l'embat i la mida del penis augmentessin, i el sotrac l'excita sencera. El xiscle mig ofegat és la culminació de l'orgasme que ha aconseguit en un temps brevíssim. Després d'uns instants de repòs i de nostàlgia, treu els dits del seu sexe, completament xops. Haurà de rentar-se. S'incorpora i, en dirigir-se al bany, la claror de la pantalla en blanc de l'ordinador il·lumina el despatxet on sol escriure. El cursor parpelleja encara. Demà intentarà escriure el relat eròtic de nou.
Comentaris
-
boníssim deò...[Ofensiu]joandemataro | 20-11-2012 | Valoració: 10
m'ha encantat llegir un relat eròtic teu, doncs crec que era un registre que no t'havia llegit. Com sempre ho has fet amb mestria de llenguatge i de forma
un plaer, no tant com el dela protagonista però... :-)
salutacions !!
joan
l´Autor
373 Relats
1011 Comentaris
307384 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978