Cercador
Només teníem dinou anys
Un relat de: Montañez- Compartir:
Nascuts al cel de les promeses
vam crèixer per un camí tancat.
Aviat fam fer l'esmenta que
no existeixen les veritats.
Volíem somniar desperts.
I a poc a poc vam anar donant-nos compte
que ja havíem fracassat.
I és que érem tan joves que
vam plorar quan vam saber
que mai seríem allò que volíem ser.
Voltats en somnis de conquestes, pitofs, cantant
amb ganes de canviar el món.
Apreníem tant ràpid que
vam hipotecar-nos el demà i davant els ull s'esvania
la nostra revolució.
Només teníem dinou anys.
només teníem dinou anys.
l´Autor
10 Relats
1 Comentaris
5091 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Bé, tinc l'afició - o la mania - de fer cançons, i acompanyar les lletres amb melodies i acords d'una guitarra. Així doncs, els escrits que aquí trobareu (no m'atreveixo a dir poemes) són cançons, però no pas tots. Alguns no van saber, o no van voler, trobar els acords ni l'harmonia que els hi fes companyia. I de fet, fins i tot, algunes de les cançons, tampoc no estan acabades i estan esperant el toc de gràcia, sempre pacients, però neguitoses, desitjoses de robar-li espai a la immensitat del silenci.I què més? Doncs que és un plaer compartir aquest espai virtual amb tanta gent que estima i gaudeix de les paraules i els mots.