Només em mou ...

Un relat de: Marcel Vidal

Només em mou el crit
rebel,
constant,
del sentir
viu
que m'eixampla l'ànima.
He deixat enrera el temps
en què mar, lluna, nit
només eren mots buit i freds.

Recomençant la Vida
el crit que em mou
neix amb la força
de qui ha conegut el silenci
i ha aprés a estimar-ne els signes.

Comentaris

  • Visca els signes.[Ofensiu]
    Lavínia | 22-10-2004 | Valoració: 9

    M'ha agradat el teu poema, hi compartim coses com els sentits expressats a través dels signes