no som res

Havia conegut una noia, morena de pell, cabell llarg negre brillant, amb una mirada i un somriure captivadors, feia un mes i uns dies que sortíem, és a dir un o dos cops per setmana i unes hores, per mi era suficient ja que estava amb ella, em feia desconnectar de la rutina, al seu costat semblava el noi més feliç del món, sé que m’utilitzava, però m’era igual, em feia especial.
L’últim dilluns em va dir que el fi de setmana vinent marxava de ruta amb una amiga i no tornarien fins diumenge al tard..
Abans que marxis ens podríem veure
És clar! Entre dijous i divendres
M’entres ens parlaríem a traves del whatsapp, arriba dijous parlem i no em diu res per quedar, i divendres també parlem i tampoc, jo estava una mica baix de moral i li vaig comentar em va dir que demà estaria millor sobre les dotze ens dones les bones nits cap al tard sobre la una m’escriu..
T’haig de dir una cosa
Hem parlat i ens hem vist poc, però em faig una idea i em sembla que no som compatibles, masses diferències..
Em va caure com una galleda d’aigua freda, encara no érem nuvis!
Ok no passa res, gràcies per ser sincera i no fer-me perdre el temps..
Ens va m tornar a donar les bones nits i a dia d’avui encara no m’ha dit res...aquesta sensació impotència, suo freda, ansietat, neguit que no et deia dormir, que trist, els principis de relació son així, si li caus en gràcia endavant, sinó una puntada al cul i un altre...
Relat autèntic, em va passar a mi.