No sé..

No sé com fer per què t'adones de tot el que t'estime, tot el que t'he estimat, i tot el que puc estimar-te.
No sé com aconseguir que em mires per un instant, i transmetre't allò que sento dins meu.
No sé com dir-te el que sento per paraules, perquè és tan gran i fort, que no existeixen.
I em fa tanta por, que duc tant de temps amb aquest sentiment, que poc a poc em lleva l'oxigen, no puc respirar, m'ofega.
I sé que un dia, m'ofegaré, i serà el dia, en què t'adonaràs del molt que t'he estimat.