NO SABRIA SER POBRE

NO SABRIA SER POBRE

No solament és la crisi la que ha fet proliferar o es facin més notòries les persones que van demanant al carrer alguna almoina o ajut de qualsevol tipus. N’hi hagut sempre sí, però és evident que el nombre ha augmentat i penso que més n’hi haurà, si més no, a curt termini, fins que no s’intueixi una millora en les perspectives econòmiques del país, i al pas que anem..

Però vaja, el què em pregunto, és per què la majoria de pobres que veiem al carrer, tots s’assemblen i tenen el mateix sistema de pidolar. I sobre tot, per què, com a oferiment a canvi de l’almoina, t’ofereixen unes simples estampetes de la verge o d’algun sant en concret? No vull pas fer una crítica d’això, Déu me’n guard! , però penso que si mai m’hi trobés, crec que la darrera cosa que faria seria plantar-me davant d’un establiment comercial, i esperar a que la gent sigui generosa i aportin alguna monedeta, principalment de les de coure. Crec que per evitar arribar a aquest estat, remouria prèviament, cels, terra, i on fes falta, abans de postrar-me de genolls davant de la gent anònima i oferir compassió mitjançant unes estampetes.

La raó perquè succeeix això, crec que majoritàriament, ve donada per la falta de formació i cultura de la majoria dels afectats, que no saben afrontar la realitat del seu entorn i la cosa més còmode, sense moltes vegades intentar lluitar, és simplement anar parant la mà i què sense cap mena d’esforç (només la humiliació –per alguns-) vagin caient els calerons, malgrat aquests siguin sempre insuficients .

El que vull dir amb tot això, és que l’administració en general és molt més responsable que no pas l’entorn de l’afectat, per quant si procurés que tothom fos educat i cultivat fins a un bon determinat nivell, les possibilitats de sortir-se’n en cada cas, seria molt més fàcil, atès que multiplicarien llurs oportunitats.

Normalment associem la imatge de pobre amb poca cultura si no analfabetisme gaire bé, i crec que majoritàriament és cert, i les perspectives que vaig veient en la majoria de jovent sobre tot, augura un futur paisatge social desolador.