No plou

Ja ho veuràs com ens en sortim. Mira la gent tant fantàstica que tenim al govern -capacitada, entenimentada, dialogant, desperta, catalanista i universal alhora- el recolzament tan espontani que tenim a Madrid, la solidaritat de tots els pobles d'Espanya -amb la irreprimible simpatia que el poble català sempre ha inspirat, perquè som d'un "resalao que paqué"-, la estima i profund coneixement que de nosaltres se'ns té a tot el món, que quan dius Catalunya -a Arkansas, per exemple- qualsevol ciutadà, amb els ulls tancats clava el dit sobre el globus al punt exacte i exclama: "home, com vol que no sàpiga a on és el país d'on foren la Rodoreda i en Josep Pla?", i lo inteligentíssims que nosaltres mateixos som, que sempre hem sabut prendre cura les nostres coses amb tanta sensibilitat exquisida, sense provincianismes però amb fermesa i orgull sa, positiu -la costa, la muntanya, el patrimoni artístic i urbanístic, la llengua, la cultura, etc.- que tothom ens mira amb enveja -una enveja saníssima, això sí- per tan cultes, ecològics, organitzats, i xipiritiflàutics que som aquí.

Ai! de debò, no et deixis endur pel primer sentiment. Llegeix-te l'anterior paràgraf i veuràs que no puc estar més carregat de raó: visita Lloret de Mar o el poble que vulguis i veuràs quins bells edificis, amb perfecta harmonia amb l'entorn hi han, visita Gavà, Badalona, Sitges o la mateixa Barcelona i veuràs amb quina alegria els nou vinguts parlen la llengua d'en Pompeu Fabra, tant els pobres com els rics europeus, integrant-se en la nostra societat amb un ímpetu renovador de la nostra sang cultural -és tan bonic veure tots els anglesos llençant-se a estudiar català enfollidament, en massa... aix, gairebé m'emociono- i com nosaltres els catalans els ajudem a entendre el país, com els ensenyem la llengua, les costums, amb orgull però mai -ostres, tu, mai, com ens ho fem?- caient en el feixisme de creure'ns els millors, ni rebotant-nos amb violència -aquella cosa que fan els altres pobles miserables, aquí no que som molt civilitzats-; com la gent de ciutat i la gent del camp estan sempre tant disposats a entendre les necessitats d'uns i altres; i com tothom entén tan bé que tot està entrelligat. És tan fascinant de veure com aquí hi ha una tradició d'ecologisme sensatíssim, que sempre ha entès el que li cal a una societat per avançar, sense els histerismes i integrismes que tant s'acostumen a trobar en col·lectius similars d'altres països i uns urbanites tant -però tant, escolta!- conscienciejats amb el medi ambient com els nostres, disposats a respectar uns plans sempre tan respectuosos amb l'entorn, amb un desenvolupament racionalíssim, enveja de tot l'estranger del món mundial ....

No pateixis, aquest país té vida fins a l'any 300.000 com a mínim!

Florenci