No és que calli

Vols els meus ulls,
t'aferres a les meves mans,
i jo no sé què dir.
No és que calli,
no és que em faci l'orni
per fer-te mala sang.
Jo voldria
descalçar-me amb tu
pels carrers amples
i tan llargs
de la teva ciutat
que de sobte m'evoquen
el record d'uns ulls
de pruna de lluna
de nit de llum de mel,
Jack Daniel's, ginebra amb gel:
ei, marxarem aviat?
Descalçar-me i córrer
dient "buuuu! buuuuu!"
pels carrers dels cotxes
de soroll, de Res.
Més méstimo un tren
que mil voltes passi de llarg.