No es per demencia, es per amor.

Per aquests moments de la vida en què prefereixes estar en un altre món, en una altra dimensió. En que tot se't ve a sobre. I penses que és millor deixar de pensar en tot, deixar de parlar a tots, mirar a l'est, i dir que et t'enyoro.Cuando les paraules deixen molt que desitjar. Quan els fets agafen realidad.Y només sé recordar el teu perfum i sentir aquesta melancolia dins meu. Suposo que et donaràs per al · ludit quan llegeixis això, no ho sé de veritat. No deixo de veure una falsa cuirassa en tu, però quan m'agafes de la cintura i em dius que m'estimes, veig al veritable tu. Tinc la cara mullada de llàgrimes quan discutim, sento la teva olor en el meu coll, percebo les teves paraules en els meus llavis, no serà per demència, és per amor.