No em toquis la flor

No em toquis la flor

Divendres 23 de setembre de 2005, Vallgorguina, passaven minuts de les 23,00 hores, i comença la representació de l’obra No em toquis la flor , per part d’un grup de veïns que malgrat definir-se com afeccionats, aconsegueixen fer esclatar les rialles del nombrós públic, que feia semblar insuficient l’envelat de la Festa Major de la Mercè; finalment al voltant ja de la una de la matinada del dissabte, els aplaudiments, feien sortir una vegada i un altra, als actors a l’escenari, fins que finalment, actors i públic, s’aplaudien cordialment, per donar per acabada la representació de l’obra. Potser et faràs una pregunta; que te tot això d’extraordinari ?. Per a mi francament la participació desinteressada d’alguns [ actors, director, tramoies i professionals diversos ], i la més que nombrosa presència dels altres [ veïns , amics , coneguts i familiars ] , és una mostra fefaent de la vitalitat de l’anomenat “model català” , que dissortadament sobreviu únicament en poblacions petites i mitjanes, contant únicament o majoritàriament amb l’esforç dels veïns, que any darrera anys fan possible el miracle de la celebració de les Festes Locals , en competència ferotge amb l’oferta barcelonina, d’espectacles d’alt nivell , amb entrada gratuïta [ tothom sap ja, que els costos de la gratuïtat barcelonina, son la mancança de serveis bàsics arreu de Catalunya, en una espiral que any rera any, s’aguditza de forma exponencial].

L’actuació dels veïns de Vallgorguina, tant els que feien l’obra [ excel•lents en el seu treball ], com dels espectadors, es per a mi mereixedora de la màxima nota, i voldria des d’aquestes ratlles esperonar als uns i als altres, perquè aquesta festa de la Mercè, i la resta de festes locals de Vallgorguina, continuïn en la mateixa línia, fetes des del poble i per al poble, amb la tossuderia secular que va fer reeixir aquestes terres de clima quasi continental, fins a merèixer ser anomenades Vall Gorguina [ el mot segons alguns estudiosos, es podria traduir com Vall agrícola ]. Espero ( com tots els que vàrem gaudir de la representació teatral ) que també l’any que ve, i l’altre, i l’altre, i l’altre,.... ens sigui possible assistir a una festa de la civilitat com ho va ser la Mercè 2005 a Vallgorguina.

Que així sigui.

© Antonio Mora Vergés