NO EM TINGUIS POR

Vaja! ja hi tornem a ser, digué aquell paper blanc reciclat.
Em fa l'efecte que em tens por, i t'ho dic, perquè fa estona que et veig col.lapsada, només fas que treure'm les partícules de pols i amb una mà recorres amunt i avall tota la meva superfície, me l'estàs allisant , diria que estàs preparant el terreny per a dur a terme alguna acció. Però no tens veu, i la ploma que sostens entre els dits vacil.la constantment. I quan per fi decideixes clavar la fina punxa del bolígraf en la meva pell et retires sobtadament, i tornes a mantenir aquest aire de confusió i de fracàs. Veig que d'un moment a altre m'estriparàs i te'n aniràs.
Sé que tens la sensació del no-res que és un paper en blanc. Possiblement em diràs que la teva vida no sembla prou interessant per explicar-la i que trobes que els teus pensaments són pobres per expressar-los. Fins i tot que aquelles velles idees de grans novel.les, vés a saber on paren.
Però no em vegis com un desert erm. Jo només et vull obrir la porta perquè puguis fugir, perquè puguis iniciar un camí amb plena llibertat. Jo només et vull fer descobrir mons llunyans i imaginaris, personatges que seran i faran el que tu vulguis: adorables, pèrfids, bondadosos...Amb alguns arribaràs a mantenir veritable amistat i possiblement t'acompanyin al llarg de la teva vida. D'altres et deixaran el regust amarg del que pot ser la realitat de la vida. En fi, tu i jo en el silenci podrem crear, fer justícia, clamar contra els opressors, donar amor sense demanar res a canvi, petar-nos de riure i també plorar, plorar amargament o plorar d'alegria, sense que les llàgrimes esborronin les lletres, perquè tu i jo sempre sabrem el que s'amaga sota. T'ensenyaré a descobrir aquells adjectius que millor puguin pintar els teus pensaments i també aquells verbs que millor revelin els moviments. T'ensenyaré a assaonar amb polsims de retòrica i de saviesa les teves frases, com si d'un suculent plat es tractes. En definitiva, jo seré, a més a més, un fidel amic. No em riuré si fas el ridícul o si dius alguna bajanada, entre tu i jo farem un pacte de respecte. Només et demano que siguis constant i que feinegis molt a sobre meu, així només podràs arribar algun dia a dir que l'escriptura és una delícia i una necessitat .