Nedador sense mans

Plàstica i sinuosa
llisca la meva figura
sobre l'aigua clara.

Les meves cames aletegen.
Els meus braços bracegen.
I les meves mans,
les meves mans no hi són.

Nedo amb els braços acabats
en un inesperat no-res,
en un buit misteriós i sobtat.

Oh dofí de la mar
que acompanyes la meva travessia,
no et deixis enganyar
pel que veuen els teus ulls.
Sí que en tinc, de mans,
si mires amb més atenció
veuràs l'aigua que ja es vol obrir
i els hi vol donar pas.
Si mires sense cap prejudici
veuràs com comença a notar-se
una promesa de mugró que surt.
Sols és el principi.

Plàstica i sinuosa
llisca la meva figura
sobre l'aigua clara.

Sóc el nedador sense mans
que ja tinc mans.
Sóc el vent de l'orient
venint de l'oest.
Sóc el sol tropical
de mitjanit
nedant pel llac del teu cel
com una carícia suau.

Plàstica i sinuosa
llisca la meva figura
sobre l'aigua clara.