Cercador
NASCUTS EN TERRA EIXORCA
Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs- Compartir:
Anar sempre a remolc, pedres a les butxaques
que et fan arribar tard. És feixuc l'equipatge
dels fills de la postguerra en feus de sol i gebre.
Arbres en terra eixorca no solen ser gaire alts,
i encara sort que visquin. Claven les arrels fondes
cercant en el profund la força que els sustenti.
Altrament, no se'n surten.
Fidel Gangonells i Borràs
Comentaris
-
conviccions[Ofensiu]Atlantis | 12-07-2023
Si neixes en terra dura, has de tenir arrels profundes -conviccions- que no et facin trontollar. M'agrada e poema i com ho dius.
-
Bona descripció [Ofensiu]Andreu Martí i Cortada | 10-07-2023
Ben trobat el títol, bona referència a Elliot.
Descrius molt bé l'ànima i la manera en què les persones com els meus pares i padrins van viure. O millor sobreviure, i gràcies a aquestes arrels tan fortes. Que no les perdem mai nosaltres, ens hi va la identitat!
Felicitats pel poema! -
Duresa...[Ofensiu]Rosa Gubau | 09-07-2023
per seguir endavant després d'una guerra cruel, on tot ha quedat destruït. Un poema amb una metàfora molt encertada. El títol del poema, com el del llibre molt adient.
Per cert, gràcies per l'aclariment del teu poema Tant li fa, jo ho vaig interpretar des d'un punt de vista més espiritual, per això et vaig fer aquell comentari. Ens seguim llegint, per a mi, és un plaer fer-ho
Enhorabona Fidel.
Rosa.