Narbona

Puivert, Quilan, Foix.
Sovint recordo els viatges
i les estones a la carretera.
A Montsegur vam fer l´amor
i era la primera vegada.
Volíem arribar més lluny.
A voltes ens aturàvem pels prats
o en un poble, indrets sense nom,
i ens estimàvem en silenci
mentre queia el sol i sortia la lluna.
Perquè la nostra dèria creixia
en l´aventura de les nits, als hostals
o allà on la terra acollia més grills.
Tolosa, Caracassona.
El teu cos, els teus pits nus
mil vegades besats, els llavis,
la teva força, el meu univers.
Era també a Mirepoix, bevent,
enduts pel març i els colors del blanc
dels estels, de la teva pell,
de l´esperança dels dies fugaços.
Passen els anys i en cada poema
encara hi ha un bocí del teu misteri,
de la teva alegria de viure
i del consol de seguir estimant-nos
des de la distància, en la nostra terra.