Cercador
Muts i a la gàbia
Un relat de: sants78L'ombra d'unes reixes pot trencar el Sol,
i el silenci i els cops el poden fer desapareixer.
Fent que sigui sols un record
al calaix de les teves retines,
una torxa ofegada al blau
amb un sospir de mort.
De la mateixa manera
s'ofega la teva veu.
Sense més mordasses que la por,
sense més cadenes que l'autoritat.
I el silenci regna arreu
rebent jurament de fidelitat,
fent serfs i vassalls a cada segón,
a cade nou metre.
Si vols pots ballar
al ritme afonic que toquen els senyors
sinó avui esperarem
que torni a sortir el Sol una nit més.
Comentaris
-
et llegeixo[Ofensiu]ANEROL | 09-06-2007 | Valoració: 10
i torno a llegir, una i una altre vegada, hi estic enganxada des de bon començament; no em resulta fàcil copsar els teus versos, i m'agrada com ho dius, la riquesa en les teves composicions, em cabreja que em costi tant, i m'encanta la temàtica
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
490644 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal