Morts

Un relat de: 1101ilime

I Viatge al Espai:
El nostre Espai va ser format fa milions de milions de anys, i els astronautes convivent amb les seves naus , no se sap, quant milers de anys, i tenen moltes costums, maneres de fer, i tecnologies, tant avencades, que nosaltres no podem entendre, ni poder arribar a imaginar.

Una de les naus, te la seva Psicologia particular, i la mes inaudita que podem imaginar.
Nosaltres tenim, una idea de la mort, també molt particular.
Dons es pot dir que , aquí, al nostre patit planeta terra, i dintre l'espai infinit, rodejat de Galat-sias i forats negres.
La mort, no existeix per nosaltres o no la volem entendre ni admetre, ni volem pensar amb ella .
No s'han parla mai ,ni a les escoles ni el dia dels morts , i el que fem es recrear-nos rient amb els versos de don Juan Tenorio.
Portem floretes al cementiri, al dia que es ple de gent i pots comentar amb el veí ,quin nínxol mes bonic.
Però la idea de la mort no l'entenem ni la volem entendre.

El home terraqui va pujar a la nau Inter Estelar, no sabem com , però ens ho hem de creure. I allà es va trobar en un mont tant diferent , que no s'ho podria imaginar.
Va veure una colla de jovenets, nois i noies, formats com soldats, que recorrien cada dia els passadissos de la nau, i anaven cantant : nosaltres som pols i en pols ens convertirem, ens ensenyareu de molt petits, que era la mort i cada dia uns ho anaren repetint, sempre, sempre.......
Ara la vida ja sens acaba, i hi tenim, de pensar-ho molt be, dons nosaltres no som res, i la nostre finalitat es acabar morint.
Per això, cada dia ho hem de repensar, i nomes viure per això.
Quant la nostre vida ja no servirà per res. Ens portaran a finalitzar la nostre existència i així deixarem pas els nostres successors clònics, pel be de la nostre Nau.

En veure tot allò s'horroritza i va pensar, ni tan ni tan poc, son dos extrems oposats.

Parlar amb el comandant de la nau, i demanar explicacions del aquell sistema de vida , perquè no sabíem si ell estava disposat a seguir aquelles ordres i costums inquisidores-Hitlerianes
Ell contesta que era la millor manera, per la bona i cega obediència, del bon funcionament de la nau.
Era la millor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de 1101ilime

1101ilime

85 Relats

53 Comentaris

72959 Lectures

Valoració de l'autor: 8.57

Biografia:
Molt he estimat i molt estimo encara
Ho dic content i fins un poc sorprès
de tant d'amor que tot ho clarifica.
Molt he estimat i estimaré molt més
sense cap llei de mirament ni traves
que m'escatimin el fons plaer
que molta gent dirà incomprensible.

Ho dic content: molt he estimat i molt
he d'estimar. Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos
que em fa de tornaveu o de resposta
quant el desig reclama plenituds,
des de la intensitat d'una mirada
o bé des l'ardor d'un sol bes,
proclamo el meu amor, el legitimo.

Miquel Martí i Pol

ANGELSEMILI@telefonica.net