mort...

Un relat de: adaia solè

Tu mort, que m'omples els dies de tristesa
Tu mort que no amb deixes viure tal i com vull
Et vull demanar que no m'envaeixis més dies…
Els dies s'acaben i les esperances creixen.

Abandonem pel moment, deixem riure sense patir.
Un dia sé que tornaràs i que no em deixaràs
Però ara no si et plau…L'estimo això es tot…

Torna quan et necessiti, quan tot hagi acabat desprès et desitjaré
Però ara pel moment no…
Deixa'm viure, t'ho demano… abandona'm per uns dies.

Desprès t'agrairé si tornes, que em facis desaparèixer.
Però tinc por, va temps que t'ho vaig dir i no has vingut…

Mort, que vols de mi?
Cada nit et somio, sense compassió, amb la gent que m'estimava i me'ls has tret... no em facis patir més... no amb treguis les poques persones que amb queden... digue'm que vols i ho tindràs...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer