Cercador
MONTFALCÓ D'OSSÓ - NO D'AGRAMUNT - L'URGELL.
Un relat de: Antonio Mora VergésEl meu viatge en portarà en aquesta ocasió davant les ruïnes de l'antic castell de Montfalcó d'Ossó , la proximitat amb la vila d'Agramunt - famosa pels seus torrons, i capital de facto del baix Urgell - ha fet que, si el busqueu en els mapes, en alguns casos el trobeu com a Montfalcó d'Agramunt; aquesta dicotomia es justifica en la necessitat de diferenciar el poble de Montfalcó d'altres Montfalcons de la zona.
La primera notícia de Montfalcó és del 1163 en un testament on Ramon Barrufell deixa el poble al seu gendre, Arnau de Falconera. Al segle XVII (en els anys 1620-90), el terme pertanyia al monestir de Poblet. Al segle XVIII passà als Lanuza, barons de Montbui (i antics senyors de Ceret) i per enllaç de Maria Helena de Lanuza-Montbui-Vilarig i de Boixadors amb Giner Rabassa de Perellós, marquès de Dosaigües, passà a aquesta casa marquesal fins a la fi de les senyories.
Deixava el vehicle en el lloc més elevat (389 metres) d'un tossal, i des de la creu de terme recollia una imatge de la torre del que fou Castell.
M'arribava fins al nucli primitiu que situat al vessant de migdia, formava una vila closa amb un espai rectangular voltat de cases i presidit pel castell; posteriorment s'edificà als voltants d'aquest clos, Montfalcó però sempre ha estat una població petita.
Del castell, construït o reformat al començament del segle XVII, només es conserva una torre i uns murs.
L'església de Sant Miquel, adossada a les cases per dos costats, fou reconstruïda o reformada a la mateixa època. A l'interior - tancat amb pany i forrellat, m'expliquen que s'hi venera una imatge, potser romànica, de la Mare de Déu de Montmagastrell.
Baixava fins a la Plaça Major, i des d'aquell indret recollia la imatge que possiblement era més habitual pels veïns; la torre del Castell al capdamunt del poble.
Repapiejo, més enllà d'un clar símptoma de fer-nos grans, s'escau acabar - també aquí- dient : L'Urgell, compateix desgraciadament amb la Segarra, l'abandó, la incúria, la desídia i l'oblit.
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.