Molinet del meu badiu

Gira el molinet empès pel vent
En mig de les flors del meu badiu
Plantat en un racó
No veu ni l’horitzó
I espanta el vol d’algun ocell.

M’asserena el cor el seu voltar
M’hipnotitza en un màgic encís
Se’m confonen els colors
En el fons dels meus ulls
El verd es torna blau i el groc vermell.

Ets una metàfora del món
De tot allò que es mou en la quietud
De l’etern començar
Per tornar al mateix lloc
El principi i la fi es donen la mà.

Va ser ella qui et va deixar
Entre les flors del meu badiu
I quan et veig voltar
Sembla la seva mà
Que em diu, que em diu, ....hola t’estim.