MOLI MAJOR. CARME. L'ANOIA DESCONEGUDA

Sortíem de Carme, no hi ha respecte de la seva etimologia gaire consens; recollim alguna de les hipòtesis : de l'àrab vulgar (al-)qàsma ‘ la peça de terra'; de l'àrb karm, vinya; del grec Karma 'abisme', o de carmí ‘vermell' aplicat a la terra.

Anàvem al Moli Major situat a l'altre costat de la riera, tot just superat el pont; l'edifici avui clarament abandonat conserva encara l'estructura típica dels molins paperers del segle XVIII, amb algunes construccions adossades amb posterioritat.

Ens expliquen que va ser edificat per Francesc Claramunt l'any 1735, l'any 1980 quan era propietat de la família Munné, va ser tancat.

La visió pròxima de la casa ens confirma en les nostres negatives premonicions ; per arreu brutícia i destrucció, que contrasten manifestament amb els records d'infantessa que en relació a la casa podreu llegir en aquest enllaç :

http://casadelvall.blogspot.com/2009/07/la-comarca-de-lanoia-entre-les-serres.html

El Molí Major, era del meu tiet i tenia un menjador senyorial amb una gran taula molt llarga, on ara hi cabrien dos pisos de 30 m2, a l'entrada àmplia i espaiosa hi havia lloses de pedra immenses desgastades i molt polides pel pas del molt temps . A dalt el seguit de finestrals on antigament s'assecava el paper, i per mi el més important: un gran safareig on antigament devien rentar les minyones de la casa i ara el fèiem servir per banyar-nos. Era ple de verdet i l'aigua era gelada -constantment s'anava renovant doncs no deixava d'entrar-ne en cap moment- era netíssima i a vegades compartíem l'espai amb caps grossos entre rialles i crits. És del S.XVIII ja fa anys està tancat i no hi viu ningú.

Els molins aquí, com les esglésies, castells, paisatges singulars ,... en altres llocs, constitueixen un atractiu , de vegades l'únic atractiu, d'aquestes terres interiors, que qualifiquem amorosament com ‘ el forat negre'.

Potser algun dia serem un país lliure i sobirà, però mentrestant tots plegats - també els nostres pares i mares de la pàtria, els autòctons i els 'd'importació ‘ - hauríem de començar a corregir l'abandó i la incúria que pateix el nostre patrimoni històric.

© Antonio Mora Vergés