Cercador
Missió fallida
Un relat de: Ilford- Compartir:
Pare, et trobo molt a faltar. Em sento trist. Estic sol. Cada cop tinc menys energ…
El Siscu no va poder continuar escrivint perquè uns companys de classe li van prendre la llibreta i li van clavar un mastegot amb menyspreu. Les ulleres van saltar pels aires i, en arribar a terra, els vidres es van esmicolar.
— Què fas, napbuf? —va dir un dels nois, rient.
— Li escrius al pare? —va preguntar un altre que revisava la llibreta— Però si no en tens! —i van esclatar en rialles i burles.
Incapaç d’enfrontar-se als nois, el Siscu va marxar. No podia suportar-ho i s’escapà de l’escola. Va deambular per la ciutat fins a arribar al castell de Montjuïc, on es va quedar arraulit a la gespa i, per fi, va poder plorar.
De cop i volta, el cel va tronar i els núvols es van obrir com una cremallera. El Siscu es va aixecar de cop en presenciar l’arribada d’una nau espacial de dimensions estratosfèriques.
Va descendir una comporta i va aparèixer una criatura amb un cap en forma de globus, tres cames i uns braços llargs que arribaven a terra. El Siscu va córrer cap a la criatura i tots dos es van fondre en una abraçada.
— Com t’he trobat a faltar, pare.
— I jo a tu, 6-1, fill meu.
— He fracassat —el Siscu sanglotava—. No he superat la missió que em vas proposar.
— No et preocupis, la farem junts, d’una altra manera —el consolà el pare.
El Siscu (o 6-1) es va treure la disfressa d’humà i va pujar a la nau amb el seu pare. Es van enlairar i, un cop a l’espai, es van allunyar a una distància prudencial de la Terra. Aleshores, pare i fill van prémer un botó. De la nau va sortir un raig vermell que va impactar amb violència contra el planeta i el va aniquilar en una explosió ferotge com el Big Bang.
Mentre contemplava la Terra feta mil bocins, el 6-1 va recordar el vidre de les ulleres que li havien destrossat els nois. Quan va pensar en ells, ja no sentia angoixa i, per fi, va respirar tranquil.
— Destruïm més planetes? —va proposar amb un somriure.
El Siscu no va poder continuar escrivint perquè uns companys de classe li van prendre la llibreta i li van clavar un mastegot amb menyspreu. Les ulleres van saltar pels aires i, en arribar a terra, els vidres es van esmicolar.
— Què fas, napbuf? —va dir un dels nois, rient.
— Li escrius al pare? —va preguntar un altre que revisava la llibreta— Però si no en tens! —i van esclatar en rialles i burles.
Incapaç d’enfrontar-se als nois, el Siscu va marxar. No podia suportar-ho i s’escapà de l’escola. Va deambular per la ciutat fins a arribar al castell de Montjuïc, on es va quedar arraulit a la gespa i, per fi, va poder plorar.
De cop i volta, el cel va tronar i els núvols es van obrir com una cremallera. El Siscu es va aixecar de cop en presenciar l’arribada d’una nau espacial de dimensions estratosfèriques.
Va descendir una comporta i va aparèixer una criatura amb un cap en forma de globus, tres cames i uns braços llargs que arribaven a terra. El Siscu va córrer cap a la criatura i tots dos es van fondre en una abraçada.
— Com t’he trobat a faltar, pare.
— I jo a tu, 6-1, fill meu.
— He fracassat —el Siscu sanglotava—. No he superat la missió que em vas proposar.
— No et preocupis, la farem junts, d’una altra manera —el consolà el pare.
El Siscu (o 6-1) es va treure la disfressa d’humà i va pujar a la nau amb el seu pare. Es van enlairar i, un cop a l’espai, es van allunyar a una distància prudencial de la Terra. Aleshores, pare i fill van prémer un botó. De la nau va sortir un raig vermell que va impactar amb violència contra el planeta i el va aniquilar en una explosió ferotge com el Big Bang.
Mentre contemplava la Terra feta mil bocins, el 6-1 va recordar el vidre de les ulleres que li havien destrossat els nois. Quan va pensar en ells, ja no sentia angoixa i, per fi, va respirar tranquil.
— Destruïm més planetes? —va proposar amb un somriure.
Comentaris
-
Tant de bo...[Ofensiu]Rosa Gubau | 18-11-2023
aquesta fantasia no acabi sent una realitat, així i tot, el relat és original i molt entretingut, i malgrat la seva ficció, no deixa de ser una bona lliçó per la humanitat.
Molta sort llford.
Salutacions.
Rosa.
-
Més que l'origen[Ofensiu]marialluïsa | 16-11-2023
del planeta aquesta explosió sembla el final, com un càstig al mal comportament dels humans. Una visió que no deixa de ser original. -
No és pas...[Ofensiu]Prou bé | 05-11-2023
... L'origen, sembla el final .. O no. Potser és un nou inici?
Sort
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 05-11-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats