missatges de foscor

S'aixequen ombres als carrers
i al pas
em saluden amb veu fosca
jo, cap baix
aturant el vent
amb els ulls clucs
de llàgrimes i malenconia
replets
ignor el seu missatge
i pretenc no escoltar
les veus
que'm corren
per les venes
que s'han instal·lat dins elles
fen.se el seu llar
que m'esgarrifen
i em repeteixen
com amarga lletania
que vas fer
que vas dir
se'n va anar
ja no hi és...

Solitud i malenconia
companyes son
del meu camí
i fan del meu
cor ferit
el seu únic
aliment