Mireia

MIREIA

Cridà a totes les paraules del món. Volia escriure la millor per a la Mireia.

Dubtós, no sabia quina escollir. Demanà ajuda a elles mateixes i començaren a discutir. Conversaren llargues hores, totes volien entrar. Algunes entengueren que no serien escollides i se n'anaren... se n'anà la ira, se n'anà el rencor... i l'oblit que no hi era, ara tampoc aparegué... I cada vegada era més tard... tot ennegria... i aleshores, es deturà un moment, pensà en ella i en la seva paraula... la negra nit era ben present... ja no podia veure cap paraula...

només pogué pensar en ella...
i cridà... ¡LLUM!