Mirades en futur (1)

La mirarà de reüll. Farà un lleuger moviment lateral de cap envers ella i ella l'estarà mirant. Sentirà com la sang li arriba a les galtes, però els altres a penes ho notaran gràcies a la fina barba que té. Farà un gest nerviós repassant la resta de convidats a la taula, per veure si algú està pendent d'ell. Es passarà la mà pel clatell. S'assecarà la suor i se l'eixugarà discretament a la cuixa del pantaló. Li preguntarà tímidament però decidida com li va la feina. I ella li contestarà que bé, que agobiada, però bé. Llavors ell li dirà que ell també està agobiat i amb ganes de començar les vacances. Una inoportuna veu interromprà la conversació. Pensarà que per un cop que s'ha decidit a establir comunicació amb ella va un altre i el talla. Maleïrà l'altre. Maleïrà tothom. Es penedirà d'haver maleït, perquè ell és bo i maleïr no és cosa bona. Tornarà a mirar-la de reüll. Descobrirà que malgrat la interrupció ella el seguirà observant curiosament. Per no repetir el gest nerviós li somriurà, un somriure vergonyós. Ella li tornarà el somriure, un somriure ampli, per sobre del cap de l'altre, l'interruptor. Acabarà el sopar i no s'hauran dit res més. Ell quedarà amb les ganes de conversa. Ella també.