MICROVISIONS D'UNA "AMA DE CASA" I

Un relat de: SENENT

Soc una "ama de casa" qualsevol; sí, vaig poder estudiar; sí, tinc des de fa anys un treball relacionat, però encara, com moltes persones de la meua generació, estic sotmesa al meu passat, a la meua "formació postfranquista" que indirectament i de rebot ens portava a les xiques a ser excel·lents en tot: pel que fa als estudis, eren moments on calia lluitar com a dones i demostrar tot el potencial que teníem, però també, i igual per ser també de poble, havíem de ser competents en cosir, planxar i fer neteja: "per a ser una dona completa has de treure un deu en tot" deia ma mare, eixa era la seua actitud feminista de dona inquieta i dura que havia passat la guerra; al menys, tot i aquesta enorme pressió, vaig viure a casa que l'estudi era importantíssim; altres amigues meues i amics, cal dir-ho, no varen tindre aquesta opció.

Bo, així que per a tot el que vaig a escriure a partir d'ara, he decidit que no diré que soc orientadora en un Centre de Formació, i que potser en un dia antropòfob com el que tinc avui, seria probablement l'opció que prendria si fos home, (tranquils xics, és un estat puntual i aleatori fruit d'una bronca que he tingut amb els tres homes que formen part de ma vida, no passa res), sinó que soc "ama de casa".

I per què?

Per què he d'hagut de pringar o pagar quan he disposat de diners moguent-me bàsicament del meu treball a les tasques domèstiques sense moltes més opcions?
Queda evidenciat que ODIE LITERALMENT qualsevol feina de la casa, cosa poc usual al meu entorn dels "cinquantatacos" en el que em moc.

Per què m'agrada molt escriure però, no tinc un bagatge que em faça capaç de fer-ho de manera que valga la pena?
On està el cúmul d'experiències vitals i literàries que em donen coneixements i temes per els que reflexionar i escriure?
Quins podrien ser eixos "meus temes"?
El de l'interior d'una "quasicinquentona" i les seues neures recurrents?; massa manit, no?
El de l'educació i la relació amb els meus fills?
Podria fer un llibre de receptes, cuinar és l'única cosa que m'agrada de la casa, però, Uff!, tal i com està ara l'ambient del món de la cuina i la meua dedicació parcial a aquestos menesters, no soc una experta que diguem.

Aiii, ni en açò ni en res, xiqueta!

Després de reflexionar molt, he decidit recollir "coses" que em criden l'atenció i fer la meua humil interpretació; així igual vaig aprenent coses, o almenys m'aniré plantejant interrogants de tot allò que no entenc, que és molt i que em provoca eixa desagradable sensació de no ser experta en res.

Mire el periòdic d'avui. Adverteixc que estem a finals de juliol, tinc "vacances" i em permet la llicència de comprar-me el periòdic i llegir-lo mentre em prenc un cafè; la resta de l'any em conforme amb la radio i els informatius de TV.

Anem allà:
Avui, 31 de juliol de 2008.
Periòdic: El País "EL PERIÓDICO GLOBAL EN ESPAÑOL"
Ja comencem; el revise per damunt i no hi ha cap article en català, basc, galeg, bable,... no hi ha res amb els altres idiomes que parlen altres persones de l'estat espanyol.
Primers interrogants:
Aquestos idiomes no són espanyols?
Em falta informació al respecte?
Necessite vore més coses sobre aquest tema perquè, a simple vista, jo hagués dit "CASTELLANO" i prou, idioma per cert meravellós i que m'encanta dir que domine, la veritat.

Segueixc amb les meues indagacions a la portada.

El titular més gran:
"GAS NATURAL REVOLUCIONA EL MAPA ENERGÉTICO AL COMPRAR FENOSA"
Trobe un munt de conceptes que no entenc molt bé, o que si els entenc, sincerament no sabria explicar ben bé la seua repercussió exacta a la vida de les persones.
Primer concepte que apareix:
"Llançar una OPA", frase que treu ampolles darrerament. Al respecte, he tractat d'escoltar el que diuen uns i altres experts, els que estan a favor i els seus detractors, i , al final, segueixc sense saber si és alguna cosa bona o roïna; això em fa caure fal·laçment a conduir la meua opinió per la fe de la imatge que em dona la persona que parla o escriu.
Odie ser tan simplista!
Comence a llegir:
"...Gas Natural, controlada por Repsol YPF y la Caixa, alcanzó ayer un acuerdo con la constructora ACS para comprarle el paquete del 45,3% de la eléctrica Union Fenosa. La operación obligarà a Gas Natural a lanzar una OPA por el 100% de la compañía...."

Uff! Ja m'he perdut.

Segons interrogants:
Les OPEs son sols preocupacions i accions del sector del gas o de l'elèctric? Recorde la primera vegada que vaig escoltar aquest terme quan no sé molt bé si fou ENDESA qui va "llançar-la" o fou la que va rebre eixa espècie de pedrada de la que òbviament no tinc ni "repajotera" idea del que és.

De repent em ve la imatge dels monjos budistes i m'agradaria ser un "petit saltamontes" per a tindre sempre al meu costat un "mestre" que sap de tot i té totes les respostes; ara tenim internet, però no és el mateix, veritat?
Finalment, decideixc emplaçar les pàgines 18 i 19, on ve desenvolupada aquesta informació, per a un altre moment; que voleu que us diga, no estic molt motivada pel tema.

Torne a pensar que em falta burrades d'informació.

Mire la portada i veig altra notícia; aquesta sí que és genial!:
"UN NUEVO FÁRMACO FRENA EN SECO EL ALZEIMER"
Em porta immediatament a la pàgina 30, lloc on es desenvolupa la informació.
El tractament de la mateixa no té res a vore, i no és perquè no utilitze termes tècnics:
"ovillos neurofibrilares"
"placebo"
"proteïna betamieloide"
"proteïnes TAU"
Però tot està molt explicat i diria que he entès la notícia perfectament
Des de la meua ignorància li agraeixc a l'autora, la seua preocupació per comunicar al "poble ras" aquesta informació de l'àmbit científic.

Ara no em sent tan ignorant i el que pense és quant difícil és el treball periodístic; si la seua principal funció és lograr explicar qualsevol cosa el més comprensivament, ho tenen tremendament complicat. Hi ha moltes persones inquietes que s' assabentaríem molt més de les coses que passen si aconseguirem enganxar-se al text que ens ho explica; clar està que emissors i receptors han de fer un esforç, però ahí està el dificilíssim repte del periodista, supose.

Això em fa sentir un poc culpable per la poca oportunitat que li he donat a la primera notícia i decideixc mirar puntualment les pàgines 18 i 19, no vaja a ser que em perga l'opció d'entendre-la. Vaja!, senyor periodista autor de l'article de les OPES, gràcies a la senyora periodista del article del Alzeimer faré un esforç per llegir el seu article.

Uf!, ja m'he llegit el primer paràgraf tres vegades!

També hi ha gràfics on apareixen els compradors i els venedors, li reconec l'intent d'aportació d'informació clarificadora, però l'únic que veig és contradictori: qui compra, Gas Natural, sembla estar de capa caiguda, la tendència de la ratlla baixa, tanmateix, qui ven, té una considerable pujada; si puja, per què ven?
Bo, reconec almenys sentir-me estimulada pel propi intent!
Conclusions que trac:
Una cosa tinc clara: "tots els participants en aquesta transacció sembla que guanyen"
També entreveig que tots aquestos moviments de compraventa haurien d'interessar-me, segurament repercuteixen en ma vida, el que no sé es si positiva o negativament perquè d'una part, el ministre Miguel Sebastián diu que és una bona notícia, però d'altra, no em queda molt clara la opinió de l'altre ministre Pedro Solbes, que sembla que ha estat informat a una reunió pel president de la Caixa; i encara que l'autor de l'article, diu que no fa falta ser un endeví per a intuir el motiu d'aquest encontre, sincerament, i amb una gran por de fer el ridícul, diré que no sé de quin motiu es tracta.

Vaja! Torne a enfonsar-me en el meu sentiment de miserable ignorant.
De tota manera, soc prou cabuda, així que seguiré en l'intent d'ampliar les meues mires, i si em rasque un poquet, la veritat és que em trobe agust fent tot açò.

El que no es conforma és perquè no vol!


Comentaris

  • M'he sentit molt identificada amb el teu relat.[Ofensiu]
    bocidecel | 04-08-2008 | Valoració: 9

    Perque tinc una edat semblant, vaig patir la mateixa educació, odio també la feina de casa, tot i que aquest sentiment no m'eximeix de fer-la. També m'agrada escriure i tampoc tinc un bagatge cultural escaient.
    Segueix escrivint, no defalleixis, sobretot!
    Tots aquests condicionants que enumerem són només accessoris, perque el que compta és el que sentim. Tenim poc espai per obrir-nos tal com som i aquest n'és un. Aprofita'l.

    Una abraçada.

l´Autor

SENENT

3 Relats

2 Comentaris

2044 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00