Microrelat

Els núvols i la boira es confonen amb la mar. El paisatge és una perfecta paleta de tons grisos que s'enreden els uns amb els altres. Les gotes d'aigua cauen sobre les pedres banyes i es formen estanys dins les encletxes. El vent fa tremolar i xiular tamarells, palmeres, pins i alzines. La gent es refugia a les botigues, restaurants o bars. I al fons del cafè de sempre: ella. Aquella perfecta figura femenina que llegia el diari, distreta, i feia mitja rialla cada vegada que passava pàgina. Pareixia sortida d'un quadre: amb aquell barret verd, els cabells a mitjana esquena, els ulls color de mar i els llavis perfectament dibuixats. Irradiava claror, per allà on passava esclatava en colors, els núvols s'esvaïen i el sol tornava a néixer.