Cercador
Mèxic 68
Un relat de: Jimmyjazz- Compartir:
Mèxic,
el cel és blau,
però volen estrelles
encabides a un drap,
barrat.
Les notes sonen
i els herois ascendeixen
al podi de torn.
Or per Tommie Smith,
Bronçe per John Carlos.
Però la veritable victoria
encara no ha arribat.
Llavors para la farsa
i dos punys negres,
un de dret i un d'esquerra,
armats sols amb guants negres
golpegen el món
i el món tremola
amb furia
i amb una vergonya amagada.
No calen medalles
quan els homes tenen dignitat.
Comentaris
-
armes[Ofensiu]manel | 01-09-2007
Amb el temps la poesia ha esdevingut una arma poderosa. Pot ser un antic fusell , una pistola automàtica , una noble espasa o la més precisa de les ballestes. Cadascú s'hi troba bé amb una o altra, o pot utilitzar més d'una disciplina.
Vinc de recórrer per alguns dels teus poemes i la veritat és que m'han sorprès per la lucidesa i precisió que desprenen.
S'obren amb contundència i es despullen sense miraments en cada vers. Els finals els trobo magnífics. Et segueixo llegint.
Salut,
manel
Per cert, suposo que el nick et ve de la cançó dels Clash.
Gran disc el London Calling. Molt bó. Molt bó. Imprescindible.
