Meritxell

Un relat de: Carme Drago (Versonauta77)
Meritxell

Ma mare para taula esmaperduda. El meu jo filla, plora, m’he ferit un dit tafanejant pels calaixos del celler. Als meus peus, les xancletes blaves amb una flor del color de les roselles. ─Quin regal més bonic, pare!
S’escolta de nou trencadissa de vidres i plats. Les portes semblen que van a estellar-se. El Nando i la Carmeta ploren aterrits, sa mare Carme, crida i sanglota atemorida, mentre els colps ressonen secs i baladrers.
─ Per què, Eudald? Pregunta, amb angoixa i defalliment l’esposa.
En el meu cor de xiqueta de cinc anys, una tristor va creixent, penso quan de dolor i d’esglai deuen estar passant els meus amics, Nando i Carmeta, i la bona de Carme, tan dolça i tan treballadora, i sento tota aquesta ombra damunt de mi.
Aterrida li demano al papa. ─ Tinc por, Manel, que aquesta tempesta aterri a casa, i la mama Felipa i jo, també plorem espantades.
─Això ratolí, mai passarà, la paraula diu més en aquesta casa.







Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Carme Drago (Versonauta77)

3 Relats

9 Comentaris

493 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Sóc Rosa Lluch, com a escriptora novella sóc Carme Drago.
Visc en la ciutat turquesa i Taronja, en la riba de la Mediterrània. Apassionada de la mar, els gats, la lluna, la pluja com a eix central de la meva cosmogonia, el bosc i l’arbreda, els arbres com a confidents i éssers vitals que m’acimpanyen, la sang dels llibres, llegir i escriure han estst sempre el meu refugi, la meva salvació, la música de les esferes, els silencis i el cosmos, les persones i els seus móns. Tots ells conformen i basteixen els alfabets minerals que cal•ligeafien els mapes de dona tatuada per la vida, la dina que sóc. No vull anar per on la senders em porta, ans per on no hi ha cami es va construint amb el viatge, els llocs, la gent que l’hem compartit i de la qual he aprés alguna petita cosa, o moltes coses, amb l’objectiu de deixar empremtes.
Agraeixo a la vida el privilegi d’haver nascut doba, així com, a totes aquelles persones que han estat referents i han deixat solatge en mi, a tot el rebut i a tot el venidor. Sobretot gaudir el instant, aprendre de les coses petites, per ser millor persona. M’agrada escoltar, estudiar, investigar amb aquella curiositat alerta de quan era nena. M’enchisa captar instants amb una càmera, de fet, la fotografia forma part del meu ADN. He fet alguns cursos de fotografia, però sobretot, sóc autodidacta, m’agrada experimentar amb la llum, els colors i les ombres. Agraïda estic a la vida oportunitat de celebrar una vegada més la vida, a tot el que he aprés que m’encoratja a seguir creixent sempre endavant i amunt.
Vaig alenar el món per primera vegada un 2 de maig de 1958 en la riba de la Mediterrànea, després de tres llargs dies de part i molts esforços. M’agrada sentir la terra humida en els peus i en l’ànima, l’olor del bosc després de la pluja, la maresia i el petricor. Des de molt petita, estic convençuda que vaig aprendre abans a llegir, que ha parlar, els llibres i la seva lectura son les meves arquitectures, una manera de viure, veure i observar el món. Una humil neòfita caçadora de sentiments, de vivències, una alquimista de la paraula, ella és per mi una finestra i una porta que em dona l’oportunitat de capbussar-me en cosmogonies molt diverses, cominicant allò que em crema, una lliçò d’alguna cosa i em permet compartir amb el proïsme tot el que sento, tot el que m’envolta. Benvinguts i benvingudes a aquest racó i calaix desvari, un lloc màgic on les paraules m’envolten i m’atrapen, bullem i em cremen. A voltes s’alineen i troben l’exida. No faig poesia, ella em fa a mi, tampoc escric, la paraula em compon a mi com una partitura lliure, per l’auditori dels versos, em fa sentir versonauta dels mots. Si vols conèixer-me millor busca’m en Versonauta, pàgina d’art i poesia.
He participat en diverses antologies, en el Taller d’Escriotura de l’UJI de Castelló amb Rosario Raro i Pasqual Mas. Amb Carmen, la seva protagonista, hem escrit una novel•la biogràfica, Carmen Su vida Una muner adelantada a su tiempo, en 350 gramos. Laboratorio Gráfico de Valencia, itambé el poemari Llum oberta en Editorial
Seleer .
poemario Llum oberta en Editorial Seleer. Soy cuidadora de profesión.

Rosa Lluch - Carme Drago escriptora.

Últims relats de l'autor