Mentre hi ha esperança...

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
Quan el desertor optimista es va trobar davant l'escamot d'afusellament, encara va tenir esma de pensar amb la Pandora i la seva capsa, on hi havia romàs Elpis, l'esperit de l'esperança i l'únic que li quedava.


Eulàlia Pagès i Morales

Comentaris

  • Molt bo![Ofensiu]
    Delaglòria | 08-05-2018

    M'agrada molt la concisió del relat. És un hiperbreu molt gràfic. El vitalisme del personatge ens fa somriure.

  • Molt no![Ofensiu]
    Delaglòria | 08-05-2018

    M'agrada molt la concisió del relat. És un hiperbreu molt gràfic. El vitalisme del personatge ens fa somriure.

  • Elpis[Ofensiu]
    Loira Durban | 24-04-2018

    Bon dia, Eulàlia!

    Gràcies per regalar-nos l'esperança en forma d'Elpis. La meva és un jardí de trèvols ("Trèvol"), però en el meu relat també n'hi ha de cinc fulles, molt amagats, que només s'esperen per donar-nos la mà.


    Que l'esperança ens acompanyi!


    Marta

  • Elpis o l'esperança[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-04-2018 | Valoració: 10

    Ostres, quin microrelat més gràfic! Davant lescamot d'afusellament i pensar amb Elpis, que crec era la divinitat grega de l'esperança. Què més es pot demanar per tenir-la? Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: