Menorca, l'Illa del tresor

És un lloc comú de l'imaginari popular, les illes, totes les illes, són o poden ser, el lloc on els pirates i/o els contrabandistes, guarden el seu tresor, sia en forma de joies i objectes preciosos, sia en la forma més comú de generes d'alt valor. Menorca, com la resta d'illes de la Mediterrània no s'escapa d'aquest patró, i de ben segur que és aquesta concepció romàntica, la que any rere any, porta més i més persones a gaudir uns dies d'aquesta recerca del tresor.

Fa potser dotze anys que vàrem fer estada a l'illa durant uns dies d'estiu, aleshores les nostres filles, eren petites, i ens va costar Déu i ajut, sostreure-les de l'atracció dels animadors/es de l'hotel, i fer-les conèixer mínimament l'illa. Navetes i talaiots perquè tot
s'ha de veure, juntament amb cales i platges conformaven el record que teníem de l'illa.

En aquesta ocasió només la meva esposa i jo tornàvem a l'illa, coincidint amb el vint-i-cinquè aniversari del nostre casament, tenia no cal dir-ho, per una part la sensació de tornar a un lloc ple d'agradables records, i per l'altra la por de no trobar justament cap senyal d'aquells dies feliços del passat. L'arribada a l'aeroport de Menorca va començar a esvair la meva por, el trajecte amb el microbús que ens portaria fins a Son Xoriguer va acabar de dissipar qualsevol recança, únicament Alaior quedava fora de la
carretera, però calia creuar encara per Mercadal i Ferreries, i arribar quasi fins a la bocana del port de Ciutadella per enfilar el camí que ens deixaria a la nostra destinació.

Al mati següent vàrem llogar un cotxe, i durant una setmana anant i venint per l'illa, el
viatge d'enguany ens va confirmar en aquella agradable impressió del primer dia; petits canvis, potser necessaris, però bàsicament Menorca havia mantingut les seves essències.

Per la premsa, l'Última hora" de Menorca, ens arribava el batec conflictiu de l'illa; urbanitzar o no urbanitzar, aquesta és únicament la qüestió; els qui volen fer negoci a curt termini són partidaris d'urbanitzar a tort i a dret, de fer camps de golf, ports esportius, d'ampliar l'aeroport, i els port naturals, en definitiva, per a ells de situar Menorca al segle XXI ; els qui s'estimen l'illa creuen contràriament que potser fins i tot cal replantejar-se el desenvolupament que ja està consolidat. Feia una certa gràcia veure
com es volia personalitzar en els polítics locals, aquesta disjuntiva que de portes endins, viuen tots els menorquins. To be or not to be?.

Nosaltres que veníem d'una hiperurbanització, ho teníem clar, Menorca havia trobat l'equilibri necessari per consolidar- se com una destinació de qualitat, potser sí que caldria millorar els accessos a alguns llocs, potser, però el que sens dubte no s'hauria de fer, es posar ciment a tort i a dret, els illencs ho saben per intuïció, però molta gent com nosaltres ho sabem per comparació amb d'altres illes i llocs de la Mediterrània; només ens cal modificar el títol per deixar-ho palès.

Menorca, l'Illa ES el tresor, o millor encara, Menorca, S'Illa ES el tresor.

ANTONIO MORA VERGÉS