Meditabund

Cauen els dies com fulles
i les meves línies esdevenen hermes,
no floreixen els teus ulls als meus peus.
No soc capaç d'esmolar les paraules,
ni fer-ne bombolles de sabó,
però escric, sense motiu aparent,
sense els meus actes.
Escric com respiro,
paraules massa sovint buides,
com calaixos plens de jo,
però sols als somnis
hi veig la corvatura de la terra
i em trobo a mi mateix,
amb les meves pors.
En despertar sols lluito
i perdo.
Un cop més vençut per les meves contradiccions.