Mc Laren

McLaren, la marca de cotxets.
Estava llegint al costat del balcó i de tant en tant aixecava la vista i mirava el parc, ple de nens, a la vesprada.Si passava una dona amb un carret McLaren amb bessonada, m'agafava un tremolor mental perquè pensava que si em "tocaven" bessons em vindria un infart.Bé, millor dit, ens vindria un infart, ja que ma mare també hauria de cuidar-los.Havia decidit tindre un fill, però no tenia parella i sí que tenia molts anys.Havia parlat amb els meus pares però , al principi no s'ho van agafar molt bé, i, al final, tampoc.

Quan era petita,mon pare no em deixava estar amb els nens petits o amb els nadons, perquè tenia por de tot i sempre pensava que prendrien mal.Però jo no podia estar sense agafar-los .A casa, érem tres germans, i jo, la menuda.Quan ma mare ja tenia uns 45 anys i jo anava a 2n de primària, un mes no li va abaixar la regla i a casa va haver un bon rebombori.Tot just ens acabàvem de "desbellussar" i ara, de colp,a criar un altre.Els meus pares estaven desesperats tot i que a poc a poc ho anaven paint.Al final, va resultar que era una falsa alarma, o que el va perdre, no sé, la qüestió és que jo em vaig emportar un disgust.Jo volia un germanet meu, que no fóra germà de les meues amigues, o cosí d'algú; no, jo el volia per a mi només.Però encara que vaig resar molt, el destí no hi va col·laborar amb el meu somni.Van passar els anys i jo no deixava de pensar en el fet de ser mare.Després de moltes voltes que va fer la meua vida, als 38 anys, va caure a les meues mans una revista on eixia un reportatge sobre mares solteres i després de llegir-lo i rellegir-lo, la meua vida va començar a canviar.

Vaig trucar als meus pares que vivien lluny i ,molt il·lusa, vaig pensar que estarien encantats quan els digués que volia tindre un fill.Però com tantes coses que imaginem malament, no va ser així.Ma mare em va dir que em conformara amb el que m'havia "tocat" , i el meu pare , em sembla que no s'ho va creure, perquè em va dir que m'ajudaria.(més tard canviaria d'opinió).

Ma mare va trucar al meu germà i li va explicar, esparverada, el meu somni.A partir d'aquell dia , ma mare va començar a referir-se al meu somni de ser mare, amb l'eufemisme de EL TEU PROJECTE.
-Les teues amigues,ho saben?
-Que si ho saben ? El què?
-Doncs això, allò del teu projecte...
-Algunes, contestava jo.
I sempre que volia parlar-me'n, deia:
-I a la feina, ho saben?

I jo:
- lo què?
-.Lo del teu projecte .
I com aquesta conversa ,mil.A vegades pensava que tindria un fill de 10 anys i ma mare , li diria EL TEU PROJECTE. I és que la dona , tot i que era de mentalitat oberta no se'n sabia avenir que tingués un fill de pare desconegut.