Cercador
MAS CLAPERA. ELS HOSTALETS. VALL D’EN BAS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésL’Anna Mora Nogué retratava el mas Clapera, als Hostalets, al terme de la Vall d’en Bas, a la comarca de la Garrotxa, a la província de Girona, de la colònia del REINO DE ESPAÑA que els nadius anomenem Catalunya.
S’explica que la seva dominació, fa referència al lloc pedregós on fou construït el mas ; Clapera és un topònim que pot correspondre a "claper" o ermot rodejat de conreus; en els documents del segle XIV se l’anomena "mansus de Claperia" i es té informació de que durant el segle XIII els Clapera tenien tot el mas amb les seves pertinences sota el domini directe del monestir de Santa Maria de Lledó, canònica agustiniana.
La descripció tècnica és força escadussera ; Casa de grans dimensions, orientada a migdia, de planta semi quadrada. Les façanes, molt exterioritzades, presenten uns arcs que envolten la casa i es poden distingir 4 grups diferenciats segons la forma i la mida, perfectament simètriques. Tant a la planta baixa com al primer pis denoten aquesta exteriorització, que queda rematada per una agulla de grans dimensions. A sobre de cada volta hi ha finestres ovalades. També hi ha una font amb inscripcions i una tàpia que envolta aquest edifici i a una masoveria annexa.
Ni un mot del mestre d’obres i/o arquitecte que refeia la casa, que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militar feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, amb la col•laboració – entusiasta i criminal - de la Jerarquia Catòlica, amb l’excepció del MOLT NOBLE I HONRAT , Cardenal Arquebisbe de Tarragona, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), va servir com a presó, i va patir moltíssims desperfectes entre ells la destrucció de la Capella de la que ens agradarà tenir noticia de l’advocació.
Us deixo un enllaç interessant :
file:///C:/Windows/system32/config/systemprofile/Downloads/Dialnet-LaClaperaCampDeConcentracioDeLaCatalunyaRepublican-3634798.pdf
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
S’explica que la seva dominació, fa referència al lloc pedregós on fou construït el mas ; Clapera és un topònim que pot correspondre a "claper" o ermot rodejat de conreus; en els documents del segle XIV se l’anomena "mansus de Claperia" i es té informació de que durant el segle XIII els Clapera tenien tot el mas amb les seves pertinences sota el domini directe del monestir de Santa Maria de Lledó, canònica agustiniana.
La descripció tècnica és força escadussera ; Casa de grans dimensions, orientada a migdia, de planta semi quadrada. Les façanes, molt exterioritzades, presenten uns arcs que envolten la casa i es poden distingir 4 grups diferenciats segons la forma i la mida, perfectament simètriques. Tant a la planta baixa com al primer pis denoten aquesta exteriorització, que queda rematada per una agulla de grans dimensions. A sobre de cada volta hi ha finestres ovalades. També hi ha una font amb inscripcions i una tàpia que envolta aquest edifici i a una masoveria annexa.
Ni un mot del mestre d’obres i/o arquitecte que refeia la casa, que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militar feixistes contra el GOBIERNO DE LA II REPÚBLICA ESPAÑOLA, amb la col•laboració – entusiasta i criminal - de la Jerarquia Catòlica, amb l’excepció del MOLT NOBLE I HONRAT , Cardenal Arquebisbe de Tarragona, Francesc d'Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d'octubre de 1868 - Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), va servir com a presó, i va patir moltíssims desperfectes entre ells la destrucció de la Capella de la que ens agradarà tenir noticia de l’advocació.
Us deixo un enllaç interessant :
file:///C:/Windows/system32/config/systemprofile/Downloads/Dialnet-LaClaperaCampDeConcentracioDeLaCatalunyaRepublican-3634798.pdf
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.