Mariner d'onades silvestres

La força. Toca la força amb música de piano percutiu. Punys a fora i els peus trenquen la terra. Canto amb paraules desaparaulades, amb silencis que criden sospirs que aspiren a moure veles. Mariner d'onades silvestres, de rius que conreen maduixes, de muntanyes que enderroquen murs. Sang de llanternes que envermelleixen en matins gebrats. Extracte de boxa tenyit de malva. Tren de mitjanit amb el sol del matí. Matí ple d'estrelles, constel·lacions de cuques de llum que escalen muntanyes sense sospirs i neu lliscant. Neu, que canta sense espant i llisca pel riu muntanya amunt, com entranya sobrevola el mar de núvols. Núvols sobre el sol, núvols sota la terra. Teles de colors sense colors, daltònics que ho veuen tot, esperança verda de color ataronjat, pell sense porus transpirable, ànima de nit, llum de dia, serralada de mars i oceà de geleres. Color de vinyes, borratxera de corriols.