Cercador
MAREDEDÉU DE LORETO DE BRÀFIM. CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésLoreto, Llorito, Lloret , és una Ciutat de la província d’Ancona, a les Marques, Itàlia, situada sobre un pujol que domina l’Adriàtica, la seva fama està relacionada amb la llegenda que diu que en aquest pujol havia estat transportada (1294) la casa on la Mare de Déu degué rebre l’anunci de l’àngel, aixòdonà peu a la construcció, en la què intervingué Donato di Pascuccio d'Antoni o Donato di Angelo di Antonio, conegut com Bramante ( Fermignano , c. 1443/1444 - Roma , 1514, d’una església on s’han anat acumulant valuoses pintures i escultures, i que és un centre de pelegrinatges marians molt important.
La devoció a la Santa Casa de Loreto fou viva als Països Catalans al llarg dels segles XVII i XVIII, destaquen a casa nostra les capelles i santuaris de ; Sant Andreu de Llavaneres, Vilafranca del Penedès, Artés, Moià, Llardecans, Lloberola, Bràfim, Tarragona i Renau.
A Bràfim la coneixen com Loreto, i la podreu veure dalt d’un petit pujol als afores de la vila, és un majestuós edifici, que algun qualifiquen d’historicista i altre de neoromànic, amb planta de creu llatina , l'absis és poligonal i acull el cambril de la Mare de Déu. El cor es troba als peus de l'església, sostingut per dos pilars. A l'exterior hi ha contraforts al llarg de tot el perímetre, que coincideixen amb la separació dels trams. Hi ha bandes llombardes estilitzades com a decoració. la façana presenta una porta d'arc de mig punt i una rosassa. El campanar, centrat sobre la nau i als peus de l'església, corona el conjunt. Té planta quadrada i dos cossos. Presenta finestres geminades d'arc de mig punt. L'acabament és un pinacle recobert de teula àrab.
S’aixecava entre els anys 1889 i 1892, sense que hagi trobat dades del mestre d’obres i/o arquitecte responsable, després d'haver estat enderrocada la primitiva ermita del segle XVII, que va ser utilitzada al llarg de 225 anys (1664-1889), i que havia estat edificada per albergar la imatge de la mare de Déu que el sacerdot Pere Codol havia portat d'una peregrinació a Roma.
Als anys seixanta del segle XX van fer-s'hi obres de restauració i condicionament de l'entorn.
A la seva falda hi ha el cementiri, on els brafimencs descansen a l’ombra de Nostra Senyora.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
La devoció a la Santa Casa de Loreto fou viva als Països Catalans al llarg dels segles XVII i XVIII, destaquen a casa nostra les capelles i santuaris de ; Sant Andreu de Llavaneres, Vilafranca del Penedès, Artés, Moià, Llardecans, Lloberola, Bràfim, Tarragona i Renau.
A Bràfim la coneixen com Loreto, i la podreu veure dalt d’un petit pujol als afores de la vila, és un majestuós edifici, que algun qualifiquen d’historicista i altre de neoromànic, amb planta de creu llatina , l'absis és poligonal i acull el cambril de la Mare de Déu. El cor es troba als peus de l'església, sostingut per dos pilars. A l'exterior hi ha contraforts al llarg de tot el perímetre, que coincideixen amb la separació dels trams. Hi ha bandes llombardes estilitzades com a decoració. la façana presenta una porta d'arc de mig punt i una rosassa. El campanar, centrat sobre la nau i als peus de l'església, corona el conjunt. Té planta quadrada i dos cossos. Presenta finestres geminades d'arc de mig punt. L'acabament és un pinacle recobert de teula àrab.
S’aixecava entre els anys 1889 i 1892, sense que hagi trobat dades del mestre d’obres i/o arquitecte responsable, després d'haver estat enderrocada la primitiva ermita del segle XVII, que va ser utilitzada al llarg de 225 anys (1664-1889), i que havia estat edificada per albergar la imatge de la mare de Déu que el sacerdot Pere Codol havia portat d'una peregrinació a Roma.
Als anys seixanta del segle XX van fer-s'hi obres de restauració i condicionament de l'entorn.
A la seva falda hi ha el cementiri, on els brafimencs descansen a l’ombra de Nostra Senyora.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5463498 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.