Cercador
MARE DE DÉU DE LES NEUS D’ESPINAVELL. MOLLÓ. EL RIPOLLÈS
Un relat de: Antonio Mora VergésEl Tomàs Irigaray Lopez, i la Carmen Toledo Cañadas, m’enviaven unes precioses imatges d’un dels darrers ‘racons del Ripollès’, Espinavell, i la seva església de la Mare de Déu de les Neus, sufragània de la de Molló, que s’aixecava a darreries del segle XVII, en un estil molt rústic i popular, si bé l'interior va ésser decorat amb falses voltes de maó, tot arrebossat i potser decorat. Em sobtava el to crític a la fitxa de patrimoni : de tot això no queda res degut a una restauració feta per l'arquitecte Joan Maria de Ribot i de Balle. Igualment passa en les dues capelles laterals, avui dia desaparegudes, que s'han convertit en dos espais dins de l'església sense cap funció.
No s’aprecien – més enllà dels fils davant de l’església, clàssica demostració de l’amor a Catalunya, present per arreu – substancials diferencies entre la imatge actual, i la que tenia l’indret en el anys anteriors al genocidi contra Catalunya, que es troba CEC.
De la descripció reproduïm : Església amb planta de creu llatina, amb capelles laterals i absis semicircular en la part central de la nau. Hi ha un arc en el que descansen els cabirons de la teulada, formada per bigues de fusta i teules àrabs, de tipologia a dues vessants.
Té adossat un campanar quadrat amb grans obertures per les campanes i teulada a quatre vessants. Hi queden restes d'una esfera de rellotge, la maquinària del qual ha desaparegut.
La façana és arrebossada i sobre la part dreta hi ha una meridiana solar.
En relació al nom de lloc – escrit en alguns documents amb B, i en altres amb V - hi ha opinions diverses : espina com a ‘ carena d’una serra’, o com ‘Planta espinosa’, i pel que fa a l’adjectiu, atenen a les dades demogràfiques :
ANY HABITANTS
1717 380
1787 875
1857 1094
Que relacionen clarament aquest creixement demogràfic - que no reeixirà - amb la crisis política que donarà lloc a la revolució Francesa i els efectes que va comportar; entenem que la forma originaria era Espinabell.
Trobava una deliciosa caricatura de darreries del segle XVIII que explica gràficament, com un camperol francès, ‘suportava literalment’ a un clergue i un noble.
Els topònims catalans en -ell - sovint es troben designant indrets, menys importants, a la vora d’un altre nom en -et < -ETUM: vora Lloret de Mar hi ha Llorell (...), no lluny d’Espinalbet, en l’Alt Berguedà hi ha el llogaret pirinenc Espinabell/ (< Espinalbell SPIN-ALB-ETULUM); hi ha Pinet i Pinell, Cardet i Cardell, Pedret i Pedrell, Hortet i Hortells (...); i, en variant femenina, Canyelles vora Canyet, Prunelles no lluny de Prunet, Cassanelles junt amb Cassanet, Perella junt amb Pereda; MARTYRETUM ‘cementiri’ i Martorell, etc. Es tracta, doncs, del fet toponímic freqüent, del diminutiu aplicat a un indret comparable però menys important (Caldetes, Cassanedill, Castanyadell, Barceloneta,..
Trobava uns goigs de la Mare de Déu de les Neus de Sabadell, sou pregats fer fer-nos arribar – si existeixen – els d’aquesta advocació del Ripollès a l’email coneixercatalunya@gmail.com
No s’aprecien – més enllà dels fils davant de l’església, clàssica demostració de l’amor a Catalunya, present per arreu – substancials diferencies entre la imatge actual, i la que tenia l’indret en el anys anteriors al genocidi contra Catalunya, que es troba CEC.
De la descripció reproduïm : Església amb planta de creu llatina, amb capelles laterals i absis semicircular en la part central de la nau. Hi ha un arc en el que descansen els cabirons de la teulada, formada per bigues de fusta i teules àrabs, de tipologia a dues vessants.
Té adossat un campanar quadrat amb grans obertures per les campanes i teulada a quatre vessants. Hi queden restes d'una esfera de rellotge, la maquinària del qual ha desaparegut.
La façana és arrebossada i sobre la part dreta hi ha una meridiana solar.
En relació al nom de lloc – escrit en alguns documents amb B, i en altres amb V - hi ha opinions diverses : espina com a ‘ carena d’una serra’, o com ‘Planta espinosa’, i pel que fa a l’adjectiu, atenen a les dades demogràfiques :
ANY HABITANTS
1717 380
1787 875
1857 1094
Que relacionen clarament aquest creixement demogràfic - que no reeixirà - amb la crisis política que donarà lloc a la revolució Francesa i els efectes que va comportar; entenem que la forma originaria era Espinabell.
Trobava una deliciosa caricatura de darreries del segle XVIII que explica gràficament, com un camperol francès, ‘suportava literalment’ a un clergue i un noble.
Els topònims catalans en -ell - sovint es troben designant indrets, menys importants, a la vora d’un altre nom en -et < -ETUM: vora Lloret de Mar hi ha Llorell (...), no lluny d’Espinalbet, en l’Alt Berguedà hi ha el llogaret pirinenc Espinabell/ (< Espinalbell SPIN-ALB-ETULUM); hi ha Pinet i Pinell, Cardet i Cardell, Pedret i Pedrell, Hortet i Hortells (...); i, en variant femenina, Canyelles vora Canyet, Prunelles no lluny de Prunet, Cassanelles junt amb Cassanet, Perella junt amb Pereda; MARTYRETUM ‘cementiri’ i Martorell, etc. Es tracta, doncs, del fet toponímic freqüent, del diminutiu aplicat a un indret comparable però menys important (Caldetes, Cassanedill, Castanyadell, Barceloneta,..
Trobava uns goigs de la Mare de Déu de les Neus de Sabadell, sou pregats fer fer-nos arribar – si existeixen – els d’aquesta advocació del Ripollès a l’email coneixercatalunya@gmail.com
l´Autor
6917 Relats
1201 Comentaris
5461795 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPROGRAMAR ACTIVITATS SANITÀRIES ES POT CONSIDERAR DELICTIU?.
- SANT JOAN BAPTISTA DE PERADALTA. PLA DE SANT JOAN. SANT MARTÍ DE LLÉMENA. EL GIRONÈS
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.