Marcant tendències

Vaig decidir fer una cosa excepcional, trencadora i altament arriscada. No va ser una decisió fàcil, però després de donar-li moltes voltes vaig estar segur que seria, com a mínim, alliberador. No li vaig dir a ningú, vaig considerar que ni el meu cercle més pròxim ni la societat civil en general estaven preparats per assumir un fet d’aquestes proporcions.
Ara ja han passat tres mesos i la tranquil•litat que dóna l’èxit m’ha fet pensar que ha arribat el moment de revelar el meu secret en aquest comunicat de premsa anònim dirigit a tots els diaris, ràdios i televisions de la nació catalana. Ciutadans de Catalunya, fa 90 dies que no em rasuro ni em retallo el pèl púbic. Sé que ara mateix deveu estar estabornits, una notícia de tal magnitud entenc que s’ha de pair. Però abans d’explicar-vos les conseqüències, vull que entengueu els motius.
Jo era un tipus normal, un d’aquests que no surt mai de festa sense rasurar-se bé i ficar-se un profilàctic a la cartera, només per el que pugui passar. S’ha d’estar sempre preparat, ja m’ho deia la meva mare. Però alguna cosa no anava bé dins meu, feia tant de temps que no sucava que el preservatiu havia tingut temps d’acabar la carrera de dret i d’aprendre set idiomes, incloent l’arameu, i el que és pitjor, segur que ja no tenia gust de maduixa. De que cony em serveix un condó si no te gust de maduixa us preguntareu? Jo tampoc ho sé. Però el detonant per adonar-me que havia de prendre mesures dràstiques va ser quan una calorosa nit d’estiu, una Holandesa de dos metres i vint centímetres de llarg i una envergadura de dos metres i vint-i-nou, més borratxa que la majoria de diputats de Ciutadans en el dia de la Hispanitat, em va dir que preferia morir ofegada en un canal putrefacte d’Amsterdam que passar una nit de luxúria desenfrenada amb mi. Allò, no ho puc amagar, em va enfonsar. Jo sempre havia triomfat entre el col•lectiu de “guiris” alcoholitzades. Em vaig tancar a casa i vaig estar reflexionant durant més de dos setmanes. Vaig omplir les parets de retalls de diaris sense cap tipus de sentit i anava encerclant totes les vocals que trobava i pintant bigotis a les fotografies de la crònica d’actualitat. No vaig descobrir cap missatge satànic ni vaig il•luminar el món amb una nova teoria per unificar les forces de la física, però vaig veure claríssim, segurament degut a una dieta rica en pizzes precuinades i un excés angoixant d’encens robat de la Parròquia del costat de casa meva, que m’havia de deixar créixer els pèls de la polla.
Tres mesos després, he de reconèixer, que soc una persona nova, feliç i que torno a tenir aquella seguretat en mi mateix que havia perdut temps enrere. Per això m’he decidit a compartir el meu secret amb tots vosaltres, perquè crec que puc ajudar a aixecar el país i milers de penis moixos sense un objectiu clar a la vida. No només estic content perquè em noto protegit com si portes un airbag frontal i dos laterals, sinó perquè les noies s’han adonat del meu canvi radical. Desprenc tanta feromona que el diumenge passat em van fer fora del zoo de Barcelona per excitar de forma perillosa a totes les netes de floquet de neu. Les dones em truquen desesperades per repetir després d’una nit de sexe amb mi. Produeixo orgasmes salvatges com Tarzan i suaus com Mimosin, una combinació tenebrosa però extremadament efectiva. Follar amb una cigala afro produeix una sensació tan càlida i humida per una dona moderna que no podrà parar de parlar-ne amb les seves amigues i això us farà encara molt més irresistibles. Per tot això, ciutadans d’aquesta meravellosa nació, proposo acabar amb la tirania de la rasuració de les nostres parts íntimes. Tornem als orígens, als anys setanta més hippies, al Portugal del 2014. I quan arribeu a Ítaca, no em doneu les gràcies, només recordeu-me i feu una estàtua ben gran en honor a l’heroi anònim.