Mama

Un relat de: Goossens
Recordo aquella mare i cada matí. Perquè ara ja no jugo . No em permeto plorar als seus braços, però la cerco. Veig en aquell reflex de l'amic que s'abraça a la seva estimada una mare .
Què no li dec jo a la meva mare. Dona de les més dones pensar-te és tan tendre i sense tu hauré de romandre .
Com els crits que m'exciten la pell i unes llàgrimes que són fum ,,,,,,,,,,,, fum ,,,, .. fum , ,,,,,,fum , ,,,,,,,, fum .
Ara fa vint anys encara era al teu ventre , no sé què pensaves ni què em deies però sé que el teu ventre era .
Mare , la meva mare , morena plena que tanques i mare que t'obres. Sevillana explica'm com és Triana .

"Ralet , ralet , ralet , pica un dineret "

M'emociono tan sol aquí a la distància , una mica d'aigua m'acompanya . Tinc por de perdre't mare , de fer-nos grans i perdren's.

Comentaris

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 24-04-2015 | Valoració: 10

    Tant tendre es precios
    Ens llegim
    Montse

  • Magnífic[Ofensiu]
    unicorn_gris | 23-04-2015 | Valoració: 10

    Em sembla un magnífic relat en certa manera i seriosament.

    Fa pensar en quan tens 30 o 40 anys i encara vius amb ta mare i tens por de perdre-hi la relació que encara hi tens amb ella.

    És un relat emotivista, dit amb respecte, però el seu missatge és ben clar. I, a més, és un relat entretingut.

    Tal vegada podria valer la pena fer-ne una versió una mica més llarga.

    Felicitats i segueix endavant, Goossens.

    Salut!!

l´Autor

Foto de perfil de Goossens

Goossens

5 Relats

4 Comentaris

2263 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Últims relats de l'autor