Malestar

Un relat de: KäRLeK

Tinc com una barreja de sentiments, sensacions, pensaments que em reboten d'un costat a l'altre del cervell i no em deixen tranquil·la. També hi ha alguna cosa que s'esforça en baixar-me les parpelles. Fins ara jo he sigut més forta que aquesta persiana, però el pal que fa que es resisteixi a baixar-se cada vegada està més doblegat, està a punt de petar-se. La meva ment també està cansada de posar-hi informació excessiva cada dia barrejant-hi impotència de no ser capaç d'aprendre'm una definició. Tinc ganes de treure el cap per la finestra i cridar, expulsar aquest malestar que em recorre el cos, però plou. Un altre factor a favor del meu malestar. Tot el dia ha anat plovent, no ha parat ni un moment, i jo, tancada a la meva habitació escric això mentre veig els gotes que cauen, incansables, seguides, aplastant-se al terra, una sobre l'altra. De cop, deixa de ploure, però jo no puc sortir, perquè he d'estudiar. Estic exclosa, gairebé, de la vida social, del món, de mi mateixa, tot per aprovar més de deu exàmens.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de KäRLeK

KäRLeK

33 Relats

30 Comentaris

31173 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
CAMBRA DE LA TARDOR

La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
"Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers - Què son?"
Paletes:
manca una casa a la mançana.
"Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany".
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.

Gabriel Ferrater.
________________________________________

Podeu trobar-me a:
margoak@hotmail.com