Maleït el qui violi els drets de l'immigrant, de l'orfe o de la viuda

Maleït el qui violi els drets de l'immigrant, de l'orfe o de la viuda; no son amic lector com pot semblar, les paraules oportunistes d'algun Partit Polític o col·lectiu similar, que ara s'apunta joiós a la defensa dels drets que com a persones tenen els immigrants, que s'han tancat en diverses esglésies de Barcelona.
Sense poder precisar-ho més, aquestes paraules les podem datar entre l'any 722 aC, i l'any 622 aC , això ens permet afirmar que ja aleshores el maltracte als immigrants era cosa comú, i que justament per posar fi a aquest maltracte s'incorpora aquesta maledicció, a les que els levites havien de proclamar amb veu forta, i a les que tot el poble responia, Amén. ( Deuteronomi 27,14 i següents )
L'home, es un llop per l'home des del moment mateix en que prenem consciència de la nostra individualitat, i només les normes morals ( que no les polítiques o civils ), ens han permès desenvolupar-nos fins al nivell actual. Ara i avui, les normes morals tenen una mínima observància, i ni cal dir-ho, les polítiques o civils, varien d'una hora a l'altra en funció d'interessos particulars clarament antisocials, i declarament economicistes.
Em confessava feliç la setmana anterior perquè la Unió de Pagesos i Ramaders de Catalunya, vol demandar al Regne unit de la Gran Bretanya, i confessava també que aquesta felicitat venia de constatar un senyal positiu , del que en direm, sentit moral. Avui novament sento una gran alegria, i en aquesta ocasió es perquè ha estat l'església, la que s'ha compromès amb la lluita justa dels immigrants, contra els qui sabem maleïts per la seva conducta, ha estat l'església qui ens ha deslliurat de l'horror moral d'una participació passiva, en la major deportació col·lectiva des que varen foragitar als jueus i moriscos. Es cert, que els catòlics en tenim l'obligació d'evitar situacions d'injustícia com les que avui viu Espanya,( Mateu 25,40) "Tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu.". Però encara es dolorosament més cert, que en masses ocasions els catòlics de forma individual, i fins i tot l'església com a Institució , hem caigut en la negació d'aquesta obligació, quan no fins i tot, en la col·laboració activa amb els botxins.
Allò que ha passat tornarà a passar, allò que s'ha fet tornarà a fer-se, no hi ha res de nou sota el sol.( Cohèlet 1,9), n'estic amic lector totalment convençut, però malgrat això, insisteixo en la felicitat - legitima felicitat - que com a catòlics, hem de sentir davant la fermesa de l'església en la defensa dels drets dels immigrants; pel valor que han posat de manifest els preveres i laics que s'han involucrat en el recolzament actiu a les víctimes, i que de ben segur tenen hores d'ara oberta fitxa policial , pel tomb heroic que representa aquesta acció duta a terme per una minoria amb fortes conviccions morals, dins d'una societat clarament amoral, pel revulsiu que comporta que sigui justament l'església d'una comunitat perseguida i discriminada , la que aixeca la seva veu contra aquest crim.
La torna joiosa en aquesta ocasió, és amics lectors , sentir-nos formar part d'una tradició finisecular, en la que els levites s'adreçaven al poble i proclamaven amb veu forta :
"Maleït el qui violi els drets de l'immigrant, de l'orfe o de la viuda ", i el poble
- nosaltres - amb convicció, amb entusiasme, amb fermesa i seguretat , responem , Amén.


© ANTONIO MORA VERGES