Cercador
L'oreig
Un relat de: llamp!Veu el mar tant verd!
Des del destí perdut
quan donava per sabut
que prenia una decisió amb encert.
El tren ha arribat i se l'endurà
a la ciutat que li feia por.
Deixarà el poble, primera llavor,
on va trobar qui la curà.
La via en perspectiva,
el cel clar i assolellat,
deixa pas a la serenitat
i la vagoneta és buida.
No hi ha retorn,
en aquest matí càlid,
que apareix tan pàl·lid
en tot l'entorn.
Serà el vent de llebeig?
Són il·lusions òptiques?
O són visions oníriques
Les que em menen a l'oreig?
__________________________
Inspirat en aquesta fotografia de Mercè Rodriguez:
l´Autor
419 Relats
773 Comentaris
349135 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
«Sóc esclau de les meves paraules i amo del meu silenci» Proverbi àrabSóc en llamp! Si vols, escriu-me a: ferreteru@hotmail.com
Últims relats de l'autor
- Núria
- Desdefinicions Poemàtiques Mentals o Poemes Desdefinitoris Mentals
- 22 milionaris
- El ferro i l'estigma
- Vinc d’un Patriarcat i vaig viure un Matriarcat
- Porno i Salut Mental
- SQZFRN
- Psicosi versus Psicopatia, Esquizofrènia versus Trastorn Antisocial de la Personalitat, i l'Estigma
- Pare Nostre 2.0 (casolà)
- L'Art del Correu Electrònic
- Tan sols cal esdevindre...
- La teva veu és poesia
- La Mort de l'Amor Romàntic i el Naixement de la Serendipitat Amorosa
- Que Bonic és Bitcoin!
- Le petit burgès